Societat

Albert Janicot, redescobert

Joan-Pere Pujol va dedicar una conferència a l'autor rossellonès mort el 1956 i n'ha escrit una biografia, encara inèdita

En el marc de les seves animacions culturals, la Direcció de la Cultura de la ciutat de Perpinyà va organitzar el 24 de setembre a la Mediateca una conferència sobre l'escriptor rossellonès Albert Janicot, mort el 1956.

El conferenciant, Joan-Pere Pujol, escriptor i president del Cercle Alfons Mias, va evocar llargament la vida i l'obra d'aquest personatge tan criticat. Joan-Pere Pujol és l'autor d'una biografia sobre l'interessat (encara inèdita). Segons ell, els documents de què disposàvem fins ara sobre l'escriptor es limitaven a escrits de circumstància i a homenatges impresos d'emoció dels seus amics poc després de la seva defunció. Les investigacions de Joan-Pere Pujol s'esforcen per omplir una immensa llacuna sobre aquell agitador cultural. Convenia reposar-lo en el seu context històric i cultural, cosa que ha estat escrupolosament feta.

Segons Joan-Pere Pujol, Janicot ha produït una obra popular i xocant. Els seus escrits són dispersats en revistes i publicacions introbables des de fa molt de temps. És l'autor d'una Anthologie des poètes catalans du Roussillon del 1926. A París, el novembre de 1931, va participar en la publicació del periòdic Le Roussillonnais de Paris: bulletin de la Société des Catalans de Paris. A partir de 1940, va tornar a viure a Perpinyà. Autor de teatre popular, va posar en escena dos personatges còmics (en Parota i en Japota), que donaven fe de la mentalitat, de les il·lusions i dels prejudicis del seu temps en una llengua truculenta. De 1949 a 1956, va ser el director de la revista Madeloc. Escriptor atípic i anticonformista, demora un dels elements de referència de la cultura catalana underground. Els seus textos, que poden de vegades semblar desviants, constitueixen un testimoni autèntic que no deixarà ningú indiferent.

Albert Janicot s'ha beneficiat durant la seva vida d'una notorietat certa a la seva regió d'origen i, segons Joan-Pere Pujol, continua sent un dels més destacables oblidats de la crítica literària nord-catalana. Segons el conferenciant, aquesta ocultació tan llarga s'explica certament pel menyspreu pur i simple dels sectors catalanistes i intel·lectuals del seu temps. El marginal no formava part de la “quadrilla”. No era, en efecte, ni capellà, ni professor o cap de servei... les passava magres. Alguns anys després de la seva desaparició, Enric Guiter liquidaria aquell “detestable” personatge en una sola frase condescendent. “Però si Janicot no hagués existit, segur que fallarien algunes coses en el nostre patrimoni literari. La sal i el pebre no són indispensables a l'art culinari?”, diu Joan-Pere Pujol, tot afegint-hi que una injustícia acaba de ser reparada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.