Política

Un deute històric

S'acaba finalment la I Guerra Mundial

Alemanya paga avui l'últim deute econòmic que arrossegava des del Pacte de Versalles, signat acabada la Gran Guerra (1914-1918)

L'extraordinària indemnització imposada pels aliats als perdedors del conflicte va afavorir l'auge del nazisme en els anys posteriors

Hitler va decidir deixar de pagar aquest deute quan va accedir al poder

Una guerra no aporta res en general, però costa molt. Moltíssim. I si no que ho preguntin als alemanys, que encara paguen a terminis la Primera Guerra Mundial. Demà, però, salden l'últim deute pendent. 92 anys després d'aquella primera gran lluita armada del segle XX, Alemanya quedarà lliure de pagament. Però no lliure de culpa.

Alemanya posa fi oficialment a la Primera Guerra Mundial coincidint amb el vintè aniversari de la reunificació. L'última factura, de 70 milions d'euros, deixa liquidat l'extraordinari deute contret el 1919 amb el Tractat de Versalles, mitjançant el qual els vencedors de la guerra van decretar que els alemanys eren els únics responsables del conflicte bèl·lic i que per això havia de compensar les pèrdues dels aliats.

Va ser, sens dubte, la guerra més cruel mai vista fins llavors. Cap esdeveniment anterior va provocar més desplegament de maquinària bèl·lica ni més pèrdues: deu milions de soldats i set milions de civils hi van perdre la vida. “Una destrucció total. Cap edifici evitable, cap camp conreat”, va valorar immediatament després de la guerra l'economista britànic John Maynard Keynes en el seu viatge al nord de França, prop de Verdum, fins on van arribar els alemanys. Però el mateix esgarrifat Keynes va ser el primer a posar-se les mans al cap quan els vencedors van comunicar el valor de les reparacions de guerra que havia de pagar Alemanya: 269.000 milions de marcs d'or, unes 96.000 tones d'or.

Molts historiadors assenyalen aquestes imposicions com un dels factors que van contribuir a la crisi econòmica alemanya dels anys 20 i al sentiment d'humiliació que va propiciar l'auge del nacionalsocialisme.

El 1929 es va determinar rebaixar la indemnització a 112.000 milions de marcs d'or, a pagar en un període de 59 anys. Alemanya, però, va suspendre el pagament anual el 1931 en plena crisi financera global, i Adolf Hitler va decidir deixar de pagar aquest deute quan va accedir al poder el 1933.

Segons molts dels analistes de la Primera Guerra Mundial, el factor central que hi va haver rere l'ascens del dictador va ser la promesa que acabaria guanyant aquesta guerra, que esmenaria la injustícia que sentia el poble alemany per haver estat considerat l'únic responsable del conflicte bèl·lic i que restauraria la vella grandesa d'Alemanya.

Els extraordinaris pagaments de reparació agreujaven la tremenda frustració dels alemanys, que no només havien de carregar la culpa moral, sinó que havien de pagar una quantitat inaudita.

Alemanya només havia pagat una vuitena part de les seves obligacions del tractat quan va suspendre els pagaments. El 1953, però, la República Federal Alemanya va acceptar de fer-se càrrec del deute anterior a la Segona Guerra Mundial després de firmar un acord amb els Estats Units, França i el Regne Unit a Londres. En els anys posteriors, els alemanys occidentals van pagar gran part de la indemnització.

No obstant això, quedava afrontar el pagament de més de 125 milions d'euros en concepte dels extraordinaris interessos que s'havien acumulat entre els anys 1945 i 1952. Després de la caiguda del Mur de Berlín, el 1989, i de la reunificació del poble alemany, el 1990, el país que ara governa Angela Merkel ha anat pagant el deute en quotes anuals. L'última factura es passa avui. A partir d'ara s'ha acabat la guerra.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.