Comunicació

Toni Cruanyes / Nou delegat de TV3 a París i defensor del periodisme clàssic, reivindica el valor afegit que aporta el corresponsal en l'era d'internet

Té més mèrit el periodista que surt i explica el que veu que el que s'asseu i explica el que pensa

Torna a fer de corresponsal després d'uns anys tancat a les redaccions.

Va ser iniciativa seva o proposta de la cadena?

Tenia la idea d'un dia o altre tornar a marxar perquè en el periodisme internacional fer de corresponsal és un plus. Fa un any que sóc cap de secció però hi ha hagut un moviment de fitxes en les corresponsalies de TV3 i quedava un buit a París. A la direcció de TV3 li va semblar bona proposta que hi anés jo. La política francesa sempre m'havia interessat. És un repte informar des de París ara: el creixement de l'extrema dreta, el lideratge fort de Sarkozy o les amenaces a la seguretat d'Al-Qaida.

Quin és el valor afegit que aporten els corresponsals en l'era d'internet?

L'experiència d'aquests corresponsals. Quan la gent mira el TN ja fa hores que sap la notícia i el que vol és que en Martí Anglada, des de Berlín, li expliqui el perquè o que l'Antoni Bassas li doni una informació extra de la que hagi escoltat a la ràdio o llegit en un titular d'internet. I hi ha una estratègia sincera per part de TV3 de tenir professionals sèniors al capdavant de les corresponsalies precisament per això, pel valor extra que hi pugui aportar el professional, i perquè sigui encara més valorat per l'espectador. Fa uns anys, el que sortien al carrer eren els becaris, els acabats d'arribar, i els sèniors eren als despatxos. I la persona que ha de sortir i fer les preguntes amb coneixement de causa no pot ser l'última a la redacció.

Ser corresponsal és el somni de tot estudiant. És accessible?

Quan jo estudiava volia ser corresponsal a Washington; de moment no hi he estat [rialles]. La gent que està estudiant i hi està interessada ha de tenir en compte dues coses: la positiva és que desplaçar-se és més fàcil que mai, i la negativa és la situació precària del corresponsal. I recomanaria l'especialització en una àrea de creixement; per tant, aprendre àrab i xinès, que són dues corresponsalies amb un futur immediat. La corresponsalia de Pequín acabarà essent més important que la de Washington.

Les universitats no ensenyen a treballar sota pressió.

S'aprèn treballant. La secció d'internacional de TV3 és un exemple del que ha estat una escola de corresponsals. Molta gent vam començar com a becaris, com és el meu cas, i ara he fet de cap de secció passant per altres feines. I aquest equilibri entre corresponsals sèniors i joves n'és també un exemple.

Quin diagnòstic fa del periodisme actual? Massa trinxera?

Hi ha molt periodisme de trinxera i és una pena. Hi ha una part de la professió que ja saps què diran abans que passi res. Les noves tecnologies ens permeten també fer nous experiments: més transgressió en els formats clàssics. Alguns diran que és una espectacularització, però ben fet això pot portar a una proximitat més gran de la informació; explicar-la millor.

Internet ha facilitat la feina als periodistes. No correm el perill de fer que la xarxa sigui l'únic món i deixem de sortir al carrer o fer una trucada?

Sóc un gran defensor del periodisme clàssic i penso que internet obre moltes portes, però moltes són falses. Hi ha molta gent que des del sofà de casa fa molta opinió, i molta opinió amb molt poc fons i coneixement. El que costa és anar al lloc, fer la trucada, conèixer què passa, i per això reivindico la figura del corresponsal. Crec que té més mèrit i els espectadors valoren més el periodista que surt al carrer i explica el que veu que no el periodista que explica el que pensa. Hi ha sobredosi d'opinadors i falten informadors. Hem donat poc valor a l'informador i hem donat un valor exagerat al que crea polèmica, fa espectacle, opina.

Per a les empreses, és més rendible fer tertúlia que no pas tenir una xarxa de corresponsals?

És clar que és més fàcil fer un Intereconomía que un informatiu normal amb gent al carrer que t'expliqui les notícies. Malauradament hi ha massa gent que es distreu amb aquest format o que el valora excessivament. Per això s'ha de reivindicar la figura del periodista com aquella persona a qui fas confiança perquè sigui els teus ulls en aquell lloc on tu no pots anar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.