Picasso desafia Degas
L'exposició
ha portat a Barcelona obres mestres de Degas com ‘L'absenta'
Tots dos admiraven els mestres del passat. Tots dos van tenir una sòlida formació acadèmica. Tots dos es van interessar per l'ambient de la nit bohèmia, els cabarets i la prostitució. Tots dos es van dedicar a pintar i esculpir el món de la dansa i dones netejant-se i pentinant-se. I tots dos van utilitzar la tradició per fer-la bocins. Edgar Degas i Pablo Picasso tenen moltes més concomitàncies que diferències, segons la gran exposició que s'obre avui al Museu Picasso de Barcelona.
Absolut esdeveniment artístic de la temporada que comença, d'indiscutible nivell internacional, Picasso davant Degas és un autèntic cara a cara entre dos grans protagonistes de l'art dels últims 150 anys, que inclou 108 obres entre pintures, dibuixos i escultures. I atenció: moltes d'elles autèntiques obres mestres.
De Degas, difícil de veure a Barcelona, hi ha peces com la conegudíssima Al cafè (L'absenta), que no surt mai del Museu d'Orsay de París. O la vermella i delicada El pentinat, de la National Gallery londinenca. O una de les escultures més revolucionàries del segle XIX, Jove ballarina de catorze anys, amb tutú i llaç de tela autèntic inclòs, de la National Gallery de Washington. “Aquesta és una exposició amb un punt sense retorn per al museu, una mostra excepcional per la bellesa i l'impacte de les obres, per l'excepció dels préstecs i pel coneixement nou que aporta dels dos artistes”, afirma un sempre entusiasta Josep Serra, director del museu.
Aproximació nova
Perquè a més de donar l'oportunitat de veure directament aquestes obres, la mostra és una aproximació totalment nova a l'obra dels dos pintors. Encara que se sabia de la fascinació que Degas exercia sobre Picasso, mai s'havia portat a terme una investigació exhaustiva sobre la relació entre tots dos artistes. És una idea que desenvolupaven des de fa cinc anys Richard Kendall (especialista en Degas) i Elizabeth Co·ling (experta en Picasso), des de l'Sterling and Francine Clark Art Institute de Massachusetts, on la mostra ja s'ha vist.
És coneguda la capacitat de Picasso de fagocitar els mestres que admirava. “Si hi ha res per robar, ho robo”, deia el malagueny. Velázquez, Rembrandt, Delacroix, Manet... tots van ser filtrats pel pinzell picassià. Degas va ser un dels pares artístics del pintor (es portaven 47 anys) que més li va interessar. Al llarg de la seva prolífica i llarga carrera, l'influx de Degas va apareixent reiteradament en alguns moment. “Sent parlar per primer cop de Degas quan és a Barcelona, però és a París quan coneix la seva obra de primera mà –explica Kendall–. Després, als anys 20, amb Degas, que havia mort el 1917, Picasso s'endinsa en el món de la dansa gràcies al fet d'estar casat amb la ballarina de la companyia de Diaghilev Olga Khokhlova i torna a inspirar-se en les obres d'assajos i bambolines de Degas. Al final de la seva vida, Picasso acaba identificant-se directament amb Degas i el fa aparèixer en gravats d'escenes de bordell. Degas sempre torna”.
L'exposició deixa en l'aire alguns dels desafiaments de Picasso envers Degas. Una de les obres més importants del francès és L'absenta (1875-1876), en el qual apareix una dona (probablement una prostituta) amb una copa de l'addictiva beguda al davant. L'obra va provocar un gran escàndol per “retratar un ambient tan sòrdid”. Davant la impactant tela de Degas, Picasso, en plena època blava, realitza per respondre al francès algunes teles amb personatges de la bohèmia bevent absenta. Una és Retrat de Sebastià Junyent i Vidal (1903), que ha vingut des de Los Angeles County Museum of Art.
Una de les sales més impressionants de la mostra és la dedicada al món íntim de les dones. Les escenes de toilette, amb una obsessió per la cura del cabell, són recurrents en tots dos artistes. L'actitud de Degas envers les dones, però, sembla a primera vista molt diferent de la de Picasso. El malagueny va tenir nombroses amants i dones i per a ell el sexe era central a la seva vida. Al francès, home solitari i extremadament tímid, no se li coneixen relacions sentimentals ni sexuals amb cap dona. “S'ha especulat sobre si era homosexual, o sobre si era verge. Més aviat era un voyeur, raó per la qual el Picasso ancià, que ja ha perdut el seu vigor sexual, s'identifica amb ell”, afirma Cowling.
Més agosarada és la tesi dels comissaris sobre l'escultura de la ballarina de 14 anys de Degas, del 1879-1881, obra que també va provocar un gran escàndol. La mostra proposa un diàleg entre aquesta curiosa obra i la gènesi del cubisme picassià de Les senyoretes d'Avinyó.