Independència i economia

Tot sovint hi ha qui oposa l'economia a l'ecologia. Són polítics i empresaris que encara no han trobat la via que els permeti comprendre que l'ecologia és ja la inspiració de la nova economia del món postindustrial. Jaume Terradas, catedràtic emèrit d'ecologia, ho ratifica en el seu darrer llibre de memòries Ecologia viscuda.

Fou el biòleg alemany Ernst Haeckel, deixeble de Darwin, qui el 1866 ja va definir l'ecologia com el “conjunt de coneixements referents a l'economia de la Naturalesa”. Avui aquest concepte ens ajuda a entendre millor el funcionament del planeta i de les nostres relacions holístiques, no tant de patrimoni, amb el medi. I gràcies a l'economia de la Naturalesa podem ara proposar una alternativa a la crisi del model de creixement il·limitat que ha acabat fent fallida.

Afeblits per una autonomisme alienant i ofegats per un brutal espoli fiscal i energètic, l'economia ecològica ens ofereix la possibilitat de plantejar-nos un nou paradigma polític i de desenvolupament de la nostra nació. La bioconstrucció, l'agricultura sana, l'ecourbanisme, les energies renovables, l'estalvi i l'eficiència energètica, una indústria automobilística no contaminant, un turisme cultural, la recerca i una societat de la informació al servei de la qualitat de la vida... Aquests són sectors per a una Catalunya independent que ens donaran centenars de milers de nous llocs de treball i un lideratge econòmic a la Mediterrània. Però aquesta revolució és inviable sense un estat propi i el control dels recursos financers. Plantejar una economia ecològica i no trencar definitivament amb Espanya és una proposta contrària a les lleis de l'entropia aplicades a la política. És un oxímoron, una antítesi, una figura política retòrica i contradictòria. En cap manual ecologista no es considera que sigui possible que un poble pugui ser ecològicament lliure sense controlar de forma absoluta els seus recursos naturals.

Ara bé, quan reivindiquem un Estat català, no l'hem de pensar amb estructures del segle XX, sinó desmilitaritzat i neutralista. Catalunya va votar majoritàriament contra l'ingrés a l'OTAN. El nostre Estat, la nostra futura bionació, ha de tenir com a valors la signatura de la Carta de la Terra, la defensa civil, la integració cultural, la justícia social i la solidaritat internacional.

El tercer principi de la Carta de la Terra es refereix a la construcció de societats democràtiques que siguin justes, participatives, sostenibles i pacífiques. I se'ns obliga a “assegurar que les comunitats garanteixin en tots els àmbits els drets humans i les llibertats fonamentals; que ofereixin a tothom l'oportunitat de desenvolupar tot el seu potencial”; de promoure “una vida segura i digna que sigui responsable ecològicament”.

Magnes organitzacions filistees, però, volen convertir Catalunya en una lamentable colònia postmoderna i deprimida. L'autonomisme dirigit per una classe política agònica es manifesta incapaç d'oferir-nos una alternativa que no sigui la continuïtat d'una supeditació que ja dura 300 anys.

Recordo un article que va enviar-me l'any 1981 en Joan Oliver (Pere Quart) titulat Catalans: alcem el crit!, reclamant la inajornable i absoluta necessitat d'un moviment independentista transversal i unitari. El poeta considerava que la sobirania nacional s'havia de construir des de la societat civil; que la missió dels nous científics, tècnics i estudiosos havia de ser mantenir-se lliures de l'embrutiment servil i de la vanitosa inconsciència de l'alta burocràcia. “Cal esperar-ho tot de les minories incontaminades unides en un front compacte, perseverant, d'una voluntat inflexible”.

El procés unitari de l'independentisme ja no té retrocés. Haurem, finalment, après la lliçó de la desfeta que va significar el Compromís de Casp que va introduir la dinastia castellana dels Trastàmara a la corona catalanoaragonesa?

Hem d'aprofitar aquesta gran oportunitat que ens ofereix la crisi del sistema que ens ha dominat i autoexigir-nos el dret a la felicitat i a la sobirania. Prou de tupinades com la de Casp o dels Pactes de la Moncloa! Economia i ecologia, sí, però en el marc d'un Estat català lliure.