“Les dones sols ocupen el 15% de càtedres de matemàtiques”

Potser sí. El sudoku és un exercici mental interessant però la por a les matemàtiques, que és un fet que existeix, no s'hauria de treure a partir de jocs sinó amb consideracions més important. Les matemàtiques són presents en la majoria de desenvolupaments tecnològics que ens fan la vida diària més senzilla.

No ens adonem que la nostra vida està plena de matemàtiques, i també de física i de biologia. Per adonar-se d'aquesta realitat cal que la societat tingui una bona cultura científica. La cultura mitjana d'aquest país no està ben equilibrada. Tenim una cultura relativament àmplia i extensa en l'àrea humanística i molt menor en temes científics. Aquest és un problema de les ciències en general, no només de les matemàtiques.

Aquesta és una altra qüestió patètica: fer bandera d'un desconeixement. És veritat que és una actitud que es dóna molt. No crec que siguin un missatge interessant per a la societat. El saber és bo i ens proporciona molta satisfacció.

S'han d'explicar als joves les bondats, els beneficis del que estan aprenent, i és veritat que hem d'atreure els joves cap a la ciència. En principi això no seria difícil si tinguessin uns professors que compartissin aquesta inquietud i que tinguessin coneixements. La gent jove se sent molt atreta per les aplicacions immediates d'allò que pot aprendre i els professors han de saber trobar un equilibri entre la teoria i les aplicacions pràctiques.

Es necessiten unes bones aptituds de transmissió. Els professors som una mica com actors, i perquè les coses entrin s'ha de fer una mica de teatre. D'altra banda, i que no se m'entengui malament, com diu vostè, hi ha professors que, per trobar un lloc de feina, arriben a les matemàtiques emigrant de la seva formació de biòleg, per posar un exemple. Aquí hi ha un problema importantíssim: com s'ha arribat a degradar l'estatus social del professor. Fa anys, un mestre era una persona reconeguda socialment; això s'hauria de recuperar.

Sí, està creixent molt. Aquesta és una molt bona notícia. El creixement en el nombre de matriculacions a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona n'és un exemple. Les facultats i les societats de matemàtiques han fet una feina impressionant anant als instituts i rebent els estudiants explicant en què consisteixen els estudis de matemàtiques, per a què serveixen... Fent trobades i conferències pensades per a públics més amplis, pàgines de divulgació molt maques...

En realitat, no. A Catalunya, i a Espanya en general, el repartiment és de gairebé el 50%. Ara, sí que és cert que, aproximadament, només un 15% de les càtedres de matemàtiques són ocupades per dones. Això s'ha de posar en un context: quantes directores de banc hi ha? La incorporació de la dona als nivells d'alta responsabilitat continua sent baixa i cal treballar per posar-hi remei.

L'SME va ser creada fa ara vint anys amb l'objectiu d'unir esforços i proporcionar una veu unificada de les matemàtiques a Europa. El seu àmbit de treball són els aspectes que transcendeixen les competències locals o estatals, des de treballar per la incorporació de la dona i els joves que dèiem abans fins a fer d'interlocutors davant les autoritats per a la creació d'infraestructures adequades per a l'exercici de la professió.

L'SME aplega unes 50 societats matemàtiques i 23 instituts o centres de recerca de tot el continent, entre els quals es troba el Centre de Recerca Matemàtica, finançat per la Generalitat. A més, té uns 2.500 socis individuals, des de matemàtics de carrera fins a físics o persones dedicades a l'educació que s'interessen per aquesta matèria. La Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, és un dels membres de la Societat Matemàtica Europea.

Hi ha dos aspectes que m'agradaria destacar i, si és possible, on m'agradaria tenir èxit. D'una banda, com deia abans, cal millorar en la incorporació dels joves a la professió matemàtica. És una qüestió molt important perquè hauríem d'evitar que es perdessin talents. Quan una persona s'acaba de graduar en matemàtiques, per desconeixement o per falta de recursos, no veu clar continuar exercint com a matemàtica. No em refereixo només com a professora, hi ha molts matemàtics que s'incorporen a les indústries. La societat ha fet una inversió en la formació d'aquestes persones i perdre aquest talent és un drama. D'altra banda, des de la presidència de la Societat Matemàtica Europea treballaré per millorar les infraestructures que ens han de permetre treballar amb qualitat. Hi ha alguns aspectes o camps de la ciència que se saben vendre molt bé. Si pensem en l'astrofísica i llegim que la Unió Europea ha concedit desenes de milions per a la construcció d'un telescopi, tothom ho entén i no pensem que en el fons ho estem pagant entre tots. Si parléssim d'una gran inversió per a les matemàtiques la gent no ho entendria. I en realitat, les matemàtiques no necessiten excessives inversions en infraestructures, perquè no ens fan falta grans instal·lacions científiques. Nosaltres necessitem inversions per a personal, investigadors, per a recursos informàtics i per a bases de dades, accés a documents. El nostre treball sovint consisteix a escriure articles i difondre'ls; per tant, el nostre laboratori és una mena de biblioteca. S'han fet molts esforços però creiem que fins ara els responsables de política científica de la Unió Europea han tingut molt arraconades les matemàtiques. Les matemàtiques, com altres apartats de la ciència fonamental, han estat deixades de banda i això és un negoci ruïnós perquè sense ciència fonamental no hi ha progrés. Li puc dir que, en relació amb aquest missatge tan simple, molts polítics diuen que sí amb el cap però després, a l'hora de distribuir els recursos, se n'obliden completament. S'equivoquen els que pensen que si una recerca científica no té una aplicació pràctica immediata no serveix per a res.