Un risc anomenat Hitler
Berlín obre la primera exposició sobre la figura del dictador amb l'evident preocupació per l'increment del neonazisme i la xenofòbia com a rerefons
La mostra obliga a revisar com el Führer va guanyar-se la lleialtat del poble alemany
Els visitants observen les peces exhibides envoltades de fortes mesures de seguretat
La premsa es qüestionasi grups neonazis no aniran al museu per homenatjar el cap del nacionalsocialisme
“És un miracle dels nostres temps que m'hàgiu trobat”, va declarar Adolf Hitler davant de 140.000 extasiats seguidors a Nuremberg el 1936. “Que m'hàgiu trobat a mi entre tants milions i que jo us hagi trobat a vosaltres, aquesta és la sort per a Alemanya”. L'autodenominat Führer sempre es va veure com un escollit i els seus seguidors veien en ell un messies que salvaria el poble alemany després d'uns anys de crisi. Què va portar el criminal més gran del segle XX a ser tan popular entre la població d'Alemanya? Aquesta pregunta encara repica en la consciència dels alemanys i cada generació necessita trobar-hi les seves respostes. A partir d'ara, gràcies a una iniciativa del Museu d'Història Alemanya (DHM), es pot aprofundir en la qüestió. Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial hi obre una exposició sobre la figura de Hitler.
Hi ha hagut exposicions sobre l'Holocaust, sobre els crims del nazisme, però fins ara no s'havia trencat el tabú del personatge. “Si les preguntes estiguessin ja respostes ningú no s'interessaria per ell”, diu Simone Erpel, comissària de l'exposició. La mostra, titulada Hitler i els alemanys i oberta des de divendres passat i fins al 6 de febrer, està aixecant la màxima expectació. El cap de setmana hi ha hagut cues d'una hora. Amb unes 600 peces originals, 400 fotos i cartells que expliquen la lleialtat del poble alemany al dictador, l'exposició va pel camí de convertir-se en la més popular al país des de la reunificació.
Poc influeix que no hi hagi cap publicitat sobre la mostra, en compliment de la llei alemanya que prohibeix mostrar símbols nazis. L'interès per resoldre l'enigma de com va aconseguir Hitler ensenyar a una nació a odiar està despertant l'interès de berlinesos i turistes. Fins i tot els mitjans de comunicació qüestionen si grups de neonazis no passaran pel museu per retre homenatge al dictador en una exposició que no fa una denúncia explícita dels seus crims sinó que analitza la seva figura “des d'una distància crítica”, matisa el també comissari Hans-Ulrich Thamer.
Aparell de propaganda
“No volíem relíquies, perquè no podem donar a ningú cap possibilitat d'identificar-se amb ell. Més aviat es tracta d'analitzar l'estilització de la política a través del seu aparell de propaganda”, precisa Thamer, que dubta molt que col·lectius de neonazis s'interessin per l'exposició, perquè són “gent que normalment no entra als museus”. És cert, però, que ni l'estremiment de submergir-se en el món nazi ni la conjuntura actual a Alemanya, on fins i tot la cancellera Angela Merkel dóna per impossible la multiculturalitat al país i les enquestes revelen un augment massiu de posicions islamofòbiques i d'ultradreta, alleugen el neguit del visitant de l'exposició.
“Es poden reconèixer veritables paral·lelismes entre el debat sobre immigració que té lloc avui i el que va passar abans que Hitler accedís al poder”, apunta Stephan Kramer, secretari general del Consell Central de Jueus a Alemanya, que no dubta a elogiar l'enfocament crític de la mostra.
Cartes de joc amb imatges de Hitler, busts del dictador, uniformes de les SS i la Gestapo... Al Museu d'Història Alemanya quasi totes les peces exposades són dins de vitrines, poques coses es poden tocar. A cada habitació hi ha un guàrdia de seguretat. Tot plegat per evitar que es facin malbé les obres com va passar al Museu de Cera berlinès, en què la figura de Hitler va ser decapitada per un furiós visitant.
No en va, el primer dia de l'exposició ja es va detectar el nerviosisme que genera el tema, i més en la conjuntura actual. Un cap rapat es va deixar veure al centre museístic. Era tal el silenci inquiet amb què els visitants s'endinsaven en el món hitlerià que quan a un pare de família li va caure a terra la fitxa del guarda-roba tothom es va espantar amb el soroll tement que es tractés d'un acte de violència. El neguit continua en la memòria. I en el present.