Baralla de pati

Un nen fa saltar les dents a un altre en el transcurs d'una baralla al pati de l'escola. Els pares i mares respectius entren en acció. Primer de tot, la relació i la conversa transcorren de manera educada, correcta i es plantegen els respectius punts de vista que, lògicament, difereixen. Totes dues són famílies de classe mitjana, burgesos, dels quals no es pot esperar, aparentment un comportament primari. Malgrat tot, la situació degenera i les convencions socials, els codis de conducta salten pels aires, s'ensorren i deixen pas a la reacció primària, la instintiva, a l'agressivitat i la violència. La baralla serà més acarnissada que la protagonitzada per les dues criatures.

Tamzin Townsend és la directora d'aquesta peça, que es podrà veure al Teatre Municipal de Girona avui i demà (21h) i que es va estrenar el mes de febrer passat a Barcelona, al Teatre Goya, que n'és el productor. Aleshores, el repartiment original el formaven Ramon Madaula, Vicenta N'Dongo, Roser Camí i Jordi Boixaderas. Per dur l'espectacle de gira, però, hi va haver una substitució i Òscar Rabadán va ocupar el lloc de Boixaderas. Un déu salvatge és una obra de Yasmina Reza (Art), que ja va estar en cartellera a Barcelona en la versió castellana dirigida també per Townsend. La directora assegura en les notes de producció que “el primer cop que vaig llegir Un déu salvatge vaig pensar que era una obra molt divertida; el segon cop, que era molt difícil; el tercer vaig comprendre que era una autèntica tragèdia disfressada de comèdia, i quan m'hi vaig posar a treballar i a pensar en el muntatge, em va semblar una partitura indesxifrable.”