Escriptor, però tangencialment

El terrassenc Rubèn Intente confessava dimarts al vespre a la llibreria Abacus que feia dies que imaginava com seria la presentació de la seva primera novel·la, Mapa mut, publicada per Angle Editorial. Explicava que havia arribat nerviós i que, després de les paraules del seu editor i de l'escriptor Vicenç Villatoro, que el va apadrinar en l'acte, encara ho estava més. “No vaig mesurar que em tocava parlar el tercer”, reconeixia, i hi afegia: “Sempre he fracassat davant de la fatídica pregunta: De què va la novel·la?”. D'això se'n va encarregar el seu editor, com també ho fa la contraportada groguenca del llibre, en què es deixa clar que l'obra està “A mig camí de la novel·la de viatges, d'intriga i d'iniciació vital” o que també és “madura, absorbent i singular” i, fins i tot, “un retrat esplèndid, subtilíssim de Califòrnia”. L'obra narra el viatge de la Judit a Los Angeles i a Twentynine Palms, un poblet a tocar del desert de Joshua Tree, per intentar retrobar la Marta, la seva germana gran, desapareguda des de fa més de tretze anys. I el camí es vertebra amb salts narratius en el temps de vivències viscudes a Vic, Estelí, Los Angeles, Barcelona i el petit poble de Twentynine Palms, entre el 1991 i el 2005.

Fins aquí la part més plana, la més comercial que ha d'empènyer a vendre el producte, mentre que Villatoro es va encarregar de la menys prosaica, la de l'expert que va admetre no conèixer l'autor personalment fins tres minuts abans de l'acte, ni que hi tingués cap lligam d'amistat, complicitat ni afinitat estètica o generacional. L'únic requisit que va posar per apadrinar l'escriptor va ser poder llegir abans l'obra i va quedar clar que li va agradar en reconèixer: “Tinc la convicció d'estar participant en un bateig important. No només d'una gran novel·la, sinó d'una gran vocació literària”. L'escriptor va qualificar Mapa mut de novel·la contemporània bromejant amb el fet que no ho era perquè “estigui ben retratada Califòrnia”, sinó perquè parla dels “grans temes del segle XXI: que les coses no són el que semblen” o de la fragilitat, l'engany i la descoberta de personatges amagats sota una aparença i la descoberta d'un mateix. Villatoro es va mostrar convençut que en un futur hi haurà més llibres d'Intente perquè “creu en la literatura, vol fer literatura i té fusta per fer-la”, afegint que serà un autor del qual “sentirem a parlar”.

L'autor va recollir l'allau d'elogis amb la sensació que “la paraula escriptor té molt de gruix” perquè és la “consagració d'una vida que a mi em toca molt tangencialment”, reconeixent que l'escriptura estava desplaçada del centre de la seva, basada a preparar classes de filosofia, cuidar els fills i aprofitar el temps que no tenia –l'estiu, de nit o mentre vigilava exàmens– per pensar i escriure lentament. Intente va fer un repàs del procés creatiu per completar la novel·la i va admetre que el que comença com “un acte privat i mut” pren una altra dimensió en el moment que saps que es publicarà. La distinció entre escriure i publicar va centrar bona part de la seva particular presentació de Mapa mut, una novel·la amb un inici prometedor després d'esgotar-se els exemplars aquell mateix vespre.