Ska d'aniversari

Skatalà, grup capital de la mateixa escena ska de Catalunya que, el 1985 ells van iniciar, coronaran avui a l'Apol·lo de Barcelona la petita gira amb la qual aquest 2010 han commemorat els seus 25 anys d'història. Una celebració, tanmateix, que va estar a punt de tenir un final precipitat al setembre amb la mort, per vessament cerebral, de Natxo Romero, saxofonista del grup des del 1991. “La primera reacció, evidentment, va ser la d'anul·lar la resta de la gira, però al cap d'uns dies vam adonar-nos que ni Skatalà ni el record d'en Natxo mereixien un final així”, reflexiona Quique Gallart, un dels dos únics integrants, tots dos cantants, que li queden als Skatalà de primera generació (i reconegut, també, com el primer skin-head de Barcelona). “Avui dia pots anar amb cresta pel carrer i ningú ho considerarà un escàndol perquè hi ha fins i tot futbolistes que en porten –reflexiona Quique sobre el context en el qual va néixer la banda–. Tenir tatuatges ara és chic però abans, a l'estiu, et garantia haver de respondre cada cap de setmana les preguntes de la policia”.

Fent d'aquí (1987) té l'honor de ser una de les maquetes més influents del rock a l'Estat espanyol. El 1993 publicaven Borinot, borinot i, el 1995, Un de nou. Skatalà, però, es van dissoldre el 1998, i des d'aleshores han tornat només quan ha calgut bufar espelmes. “No volem ser la mena de grup que es perpetua fins a l'avorriment –es justifiquen–. Ens agrada que, de tant en tant, la gent jove que no ha pogut cantar mai en concert les nostres cançons ho pugui fer, però això és tot. Quan vam començar estàvem sols, però ara cada poble de Catalunya té el seu grup de ska, de manera que podem dir que la feina ja ha estat feta”.