Tintín, del Congo al jutjat per racisme

Acusat de racista i de fer apologia del colonialisme, Tintín haurà de respondre davant la justícia belga vuitanta anys després del seu viatge al Congo. Bienvenu Mbutu Mondondo, un ciutadà congolès resident a Bèlgica, i una associació d'immigrants francesa s'han querellat contra el popular còmic de Georges Remi, Hergé, i reclamen que se'n prohibeixi immediatament la venda o que, com a mínim, només es pugui trobar a la secció per a adults de les llibreries i es reediti amb una nota escrita a la portada o al prefaci en què s'adverteixi el lector del contingut ple d'estereotips xenòfobs i es recordi que es va escriure en ple colonialisme.

“No volem que sigui un judici contra Hergé, sinó contra la mentalitat racista de la seva època”, va denunciar l'advocat dels demandants, Ahmed L'Hedim, davant del tribunal de primera instància de Brussel·les. Però l'editorial, Casterman et Moulinsart, es defensa: “El racisme és inacceptable, però també és espantós cremar els llibres, i prohibir-los és el mateix que cremar-los”, respon el seu advocat, Alain Berenboom. La sentència es podria dictar al febrer que ve.

Tintin au Congo es va publicar per primer cop el 1930, en blanc i negre i de fulletó a Le Petit Vingtième, el suplement infantil d'un diari de Bèlgica. El Congo era llavors la principal colònia belga i Hergé mateix, que només tenia 23 anys, no va amagar mai que el va dibuixar “amb el més pur estil paternalista, influenciat pels prejudicis de l'ambient burgès” en què es movia. “No coneixia res del país més enllà del que tothom deia aleshores: que els negres són com nens però grans i que tenen molta sort que els belgues siguem allà, així que vaig dibuixar els africans d'acord amb aquests criteris”, va admetre Remi quaranta anys després. I, per això, en el seu còmic fins i tot els elefants saben parlar millor el francès que els congolesos.

“És un llibre racista, farcit de propaganda colonialista; és inadmissible que Tintín pugui escridassar els autòctons forçats a treballar en la construcció d'una via de tren o que el seu gos Milú els acusi de no fotre brot”, lamenta Mbutu, recordant els deu milions de congolesos víctimes del rei Leopold II. Si el jutge li dóna la raó, els defensors dels animals també podrien denunciar Tintín per haver mort quinze antílops, un búfal i un mono, i haver fet explotar un rinoceront amb un cartutx de dinamita o comercialitzar ullals d'elefant, tot en la mateixa aventura al Congo. “No suporto aquestes carnisseries”, reconeix fins i tot Milú en una vinyeta. Des del 2007, els llibreters britànics no exposen el llibre en la secció infantil, sinó en la de literatura per a adults, per ordre de la comissió britànica per a la igualtat racial. La polèmica, però, va multiplicar per 4.000 les vendes.

El 1946, aprofitant que l'havia de redibuixar per adaptar-lo al color, Hergé mateix ja va suprimir la classe de geografia en què Tintín parlava de Bèlgica com “la vostra pàtria” dirigint-se als nens congolesos. Remi volia enviar Tintín a Amèrica abans que a l'Àfrica, però el director del seu diari, Norbert Wallez, li va demanar que el fes viatjar al Congo per “suscitar vocacions colonials” entre els nens belgues. La ministra de Cultura congolesa dóna la raó a l'editorial: “És cert que, quan Hergé es va inspirar i va dibuixar el còmic, els congolesos no sabien francès. I encara ara no són precisament els que millor el parlen. I en aquella època per fer-los treballar calia, efectivament, fer servir el bastó”.