cultura

‘Carpe diem'

“Tinc joies barates”

Per què una arquitecta enamorada de l'humil vímet porta els dits plens de sofisticats anells empedrats? Benedetta Tagliabue ara és a tot arreu i amb bons motius. El joier Joan Oliveras Bagués ens la serveix en ‘cadira' de plata en una distesa sobretaula. I amb ella vivim el moment. El seu moment.

Entre la Xina i Nova York, Benedetta Tagliabue ha trobat espai a la seva atapeïda agenda per presentar la botiga que acaba de fer amb Camper i la creativa col·lecció de joies amb què la firma Bagués ret homenatge a cadires icòniques. Després d'un dinar de Nadal servit per Roman Forneill (que torna a tenir l'estrella Michelin al Caelis) a la joieria de la Casa Amatller, la trobem divertida i excepcionalment relaxada (una delegació xinesa que havia de rebre ha endarrerit l'arribada), i aprofitem l'ocasió perquè ens expliqui com viu la vida la dona que ha triomfat amb el pavelló de l'Expo de Xangai, que ara fa una torre de 50 metres en una altra ciutat de la Xina i a més fa classes a Colúmbia.

“L'estudi el tinc aquí, i torno de seguida que puc; a més, aquí hi ha els meus dos fills...”. Uns fills, nascuts de la seva relació amb Enric Miralles, que ja són adolescents, de 13 i 15 anys, i porten bé el canvi cap a la maduresa. “La nena és una apassionada dels cavalls i m'ho encomana. N'hem comprat un i sembla la meva mascota”, confessa riallera mentre s'emprova un anell inspirat en la sensual cadira pop Donna de Pesce, que té una bola lligada per simbolitzar que la dona és presonera d'ella mateixa. “No, és l'home, qui està lligat de la dona”, diu l'arquitecta, que té un exemplar de la butaqueta en vermell i beix a casa. Discreta! Com ella mateixa, que és una força de la naturalesa amb un estil tan peculiar i mestís que causa sensació. “Compro a Jean Pierre Búa i també en outlets de Milà”, explica, i es posa una mica vermella.

Sincera com és, no li costa dir davant d'un joier que compra joies barates, de paradetes, tot i que el seu pare n'hi regalava de bones quan era petita. En té una que sembla feta de puntes de color taronja: “Me'l va regalar Isabel Coixet”. Li agraden les peces creatives i originals, i per això estava encantada de presentar una col·lecció que fusiona interiorisme i joieria, que renova la tradició de manera impactant. Com fa ella. Perquè fer cadires joia és un luxe d'aparença tan senzilla com ho és jugar amb el vímet per sorprendre el món en una exposició universal, o com crear mobles amb formes de sabates, que és el que ha fet a la nova botiga Camper de la ciutat. “M'agrada el material elemental, donar-hi forma, jugar-hi”.

Vitalista i oberta a noves experiències, quan tanqui El Bulli no serà de les que hauran quedat sense haver-hi anat. “Vivim una bona època a Occident perquè donem valor a la invenció”, reflexiona, i compara la situació amb la Xina, on la gent és “molt curiosa” però encara repeteix models que funcionen “perquè s'aprèn copiant”. Té pendent visitar els guerrers de Xi'an, tot i que allà també hi té un projecte laboral. És clar que viu de pressa, però organitzada. De la seva gran bossa, en surt una altra de petita de Marc by Marc Jacobs que l'acompanya arreu i on guarda tot el que li és imprescindible. I ja pensa en els regals de Nadal: “He comprat DVD i llibres d'El paisatge preferit de Catalunya”. Ella presentava Montserrat. “Creia que no m'ho donarien, però era tan important per als catalans, que no gosaven fer-la!”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.