Apotecaria única
El Museu d'Art ha iniciat la restauració integral de la farmàcia-museu de l'antic hospital Santa Caterina, actual delegació del govern, que durarà mig any
-
Una imatge del mostrador, el ‘cordialer' i les lleixes abans de desmuntar la farmàcia per fer les obres el 2004. J. SOLER / M. RUIZ / RESTAURO. -
Les zones on s'aplica el Test de Cremonesi per mirar de trobar el producte de neteja menys agressiu i més efectiu. J. SOLER / M. RUIZ / RESTAURO. -
Una restauradora injecta fixador sota la pintura. J. SOLER / M. RUIZ / RESTAURO.
L'espectacular rehabilitació de l'antic hospital Santa Caterina per convertir-lo en la seu de la delegació del govern encara té serrells pendents. Un d'aquests és la restauració de l'antiga farmàcia-museu que alberga des del segle XVII i que ja va ser sotmesa a una restauració l'any 1982. L'any 2004, quan es van iniciar les obres de rehabilitació de l'edifici, la farmàcia es va buidar, i van inventariar amb cura tot el que contenia: 362 pots entre gerres i albarels, 86 pots de vidre bufat que estaven dins el cordialer, caixes de fusta d'herbari, material quirúrgic dels segles XVII i XVIII, 205 volums, alguns del segle XVIII, dedicats a la farmàcia, la química i la botànica, i quatre morters de bronze i un de ferro, de mig metre d'alçada i 100 quilos. Aquesta farmàcia és l'única al país de la seva època que es manté en el seu context original, la qual cosa la dota de valor.
Al·legories galèniques
L'apotecaria és de planta rectangular i es compon de dues peces separades, la farmàcia i la rebotiga o laboratori, ambdues ocupen uns 70 m². La farmàcia està coberta per una volta d'aresta, decorada amb pintures que daten del segle XIX i que mostren temàtiques referents a al·legories galèniques, amb donzelles que recullen fruits i plantes medicinals. Una data possible d'execució és el 1833.
Les obres de rehabilitació de l'edifici, amb cops i vibracions, a més de les bosses d'humitat, han deixat les pintures en un notable estat de degradació, malgrat que han estat protegides amb una mena de paper adhesiu. La restauradora Elena Boix i el seu equip, format per Ester Horno, Oriol Mora, Mae Cruz i Araceli Candial, són els responsables de retornar la seva esplendor a la farmàcia, tant pel que fa a les pintures com als mobles, una tasca gens fàcil, ja que parts de la pintura s'han desprès de resultes de la desplacació dels paraments de l'estança. La primera tasca dels restauradors ha estat enretirar el paper protector, consolidar i fixar les policromies, abans de netejar-les. Al mateix temps que consoliden i fixen les pintures, amb un producte de baixa densitat molecular injectat amb molt de compte amb xeringues, realitzen proves, com ara el test de Cremonesi, per comprovar quin és el producte menys agressiu i més efectiu per fer la neteja de les pintures. De fet, la feina dels restauradors és de naturalesa científica, no artística, i l'objectiu és aconseguir que l'obra recuperi tant com sigui possible el seu aspecte original. Però la seva feina no s'acaba en la restauració, també duran a terme una tasca de documentació que serà extremament útil a l'hora d'interpretar el monument. Precisament la rebotiga serà l'estança destinada a la interpretació de la farmàcia.
Després de les pintures, que s'ha detectat que en cobreixen d'altres de barroques, caldrà continuar amb els mobles, víctimes dels fongs i insectes, aplicar tractaments per eliminar-los i reposar les policromies de la fusta, molt afectada en alguns llocs. Els mobles es restauraran in situ i, quan acabi l'actuació, ja no hi haurà unes mampares de vidre que s'hi van instal·lar als vuitanta per tal de preservar els pots de les prestatgeries, ara els vidres aniran encastats a les lleixes.
La restauració de la farmàcia és un element més a afegir a la riquesa patrimonial del monument, que, a més de l'edifici en si, té peces mobles de gran valor, com el quadre El gran dia de Girona, de Martí Alsina, que s'exposa de manera permanent a l'Auditori Josep Irla, i com el Tors de Venus, d'Arístides Maillol, que el govern va adquirir i va instal·lar a la plaça central de l'equipament, que és pública. De fet, el monument és declarat bé cultural d'interès públic i està, per tant, subjecte a les servituds que marca la llei del patrimoni pel que fa a periodicitat de visites públiques. El delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, ja va explicar en la presentació d'El gran dia de Girona que aquest formava part d'un “projecte global”.