Una americana entre gegants

La seva confessada atracció per tot allò que té a veure amb el Mediterrani va fer que la nord-americana Nina Kammerer visités València durant la celebració del Corpus d'ara fa dos anys. Viatge que també va aprofitar per visitar la veïna Catalunya, “quasi per casualitat”, diu, i va ser aleshores quan va descobrir que se sentia “profundament captivada per la cultura i, sobretot, les tradicions populars d'aquest país que, a més, gaudeix d'una llengua pròpia”. Arran d'aquest interès Kammerer va decidir repetir la visita i, com són les coses de l'atzar, durant la trobada gegantera al parc del Migdia de Girona celebrada per les Fires de Sant Narcís de l'any passat no només va sentir-se apassionada pel món fascinant dels gegants i capgrossos sinó que, a més, va percebre immediatament que tot allò era propici per encetar una línia temàtica d'investigació.

De fet, durant aquella espectacular trobada gegantera, en què ni més ni menys es van aplegar 23 parelles de gegants d'arreu dels Països Catalans, se li van plantejar un grapat de preguntes: Quines persones van a aquestes trobades? Per què s'organitzen? Com és que les colles es reuneixen? Qui dissenya aquests gegants i capgrossos? Per què aquesta tipologia de personatges? Defecte professional, en diuen alguns.

Després d'aquesta revelació, la professora Nina Kammerer (Senior Lecturer, Heller School for Social Policy and Management, Brandeis University) va tenir clar quina seria la temàtica de la seva recerca antropològica. I a partir d'aquí el que calia era aplicar els mateixos plantejaments i mètodes que ha fet servir per aprofundir en grups socials i estudiar-ne les relacions que es creen. I és així com aquesta professora nord-americana va contactar amb Fal·lera Gironina, agrupació gegantera de llarga tradició que li va obrir les portes de bat a bat perquè es convertís “en una més de la colla”. Com a bona antropòloga que és, en pocs mesos ja xampurrejava el català, a un nivell que molts voldrien tenir d'anglès al llarg de les seves vides.

Ara, aquest dies i durant quatre mesos, ha estat convidada a títol d' investigadora visitant per l'Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC), en una de les reunions del qual va donar a conèixer el procés de la seva investigació i els primers resultats de la recerca. Kammerer, que reconeix que el tema dóna per a molt, diu que un dels aspectes que més l'interessen és tot allò que fa referència al “voluntariat” i “com aquestes colles s'organitzen a través d'una sèrie de voluntaris i els lligams socials dels quals sorgeixen”. La recerca antropològica, diu, “necessita temps llargs” i és per això que continuarà en contacte directe amb Fal·lera Gironina durant uns quants anys. Després, per completar aquest work in progress sobre el fenomen geganter, no descarta contactar i explorar altres colles geganteres (més petites, més noves, de ciutat, de poble...). El que és segur és que aquesta antropòloga nord-americana s'estarà molt temps entre gegants.