Bressola de Nadal

Ni Raphael a La 1 ni la gala musical, com si fos un cap d'any avançat, que feia Tele 5. La música de la nit de Nadal era al 33, abans de la missa del gall. A Bressola de Nadal, músics com Anna Roig –que té fesomia de caputxeta vermella– Mazoni, Lídia Pujol, Lluís Gavaldà o Gerard Quintana –molt adient com el Sombrerer Boig d'Alícia al País de Meravelles– reinterpretaven cançons populars catalanes –El noi de la mare, Margarideta, El ball de Sant Ferriol, entre d'altres– en un muntatge preciosista dirigit per Lluís Danés. El programa de televisió forma part d'una iniciativa a favor de l'Escola Bressola de la Catalunya del Nord. Així, alumnes procedents de Perpinyà i vestits com si fossin en una novel·la de Dickens van participar en aquest espectacle d'atmosfera onírica que prenia de base decorativa el circ –i amb números de cordes i equilibristes– aconseguia crear la sensació de trobar-te en unes golfes d'una casa encantada, amb trastos vells, andròmines i personatges freaks. L'evocació a la infantesa televisiva amb Planeta imaginari era possible però hi vaig veure més un món propi –i per què no l'avantsala del que podria ser un espai infantil radicalment oposat al Super3– però sobretot la vindicació que es poden fer especials musicals diferents i familiars, amb un toc de màgia, amb un pessic de sensibilitat, amb les cançons de tota la vida. La llàstima? Que un projecte com aquest a favor de la llengua i de la immersió lingüística –i tal com estan les coses– s'hagi vist pel 33 i repetit a TV3 al migdia per Sant Esteve. Un regal així es mereixia millor ressò.