Cultura

Pronuncies deturpades

CLAR I EN VALENCIÀ

Pronúncia deturpada d'un mot és la que el deforma a causa d'una alteració deguda a un —o més d'un— fenomen fonosintàctic com ara l'assimilació, la dissimilació, la metàtesi, l'epèntesi, la pròtesi, l'epítesi o paragoge, l'afèresi, la síncope, l'apòcope, l'encreuament amb altres mots, l'obertura o tancament de vocals, etc.

Tot seguit relacione una sèrie de vocables amb dues grafies. El que apareix en primer lloc és el normatiu i el que apareix —o els que apareixen, si en són més d'un— en segon lloc correspon —o corresponen— a una pronúncia deturpada, conseqüència d'un o diversos fenòmens com els que he especificat anteriorment.

Aigua / auia

Alficòs / amficòs, anficòs

Aljub / arjup

Almud / armut

Ametla / amela, amerla, armela, ammel·la

Anàlisi / anàlissis, analis

Anem / nem

Anem-nos-en / anem-se'n, mone, némon

Api / àpit

Armari / almari, asmari

Aspirina / asperina

Bacinilla / bacenilla

Bellota / abellota

Biberó / vivaró, vivaron

Bicicleta / vecicleta

Bona cosa / bana cosa

Bona nit / bora nit

Bonegar / abonegar

Botxaca / butjaca, bolxaca, boljaca

Cadernera / cagarnera, cavernera

Canvi / cànvit

Cap a / pac a

Caragol / caregol, cargol

Caramel / carmel, caramelo, caramel·lo

Casualitat / casolitat, causalitat

Catedral / catredal

Centímetre / centímetro, centimetro

Col·legi / colègit, colege

Comprar / crompar

Compte / cónter

Cridar / quidrar, quirdar

Croqueta / cocleta

Crossa / clossa

Crosta / costra

Darrere / raere, darrera, radera

Dejú / dijú

Diarrea / diarrera

Diferència / diferiència, diferéncia, diferiéncia

Difícil / defícil

Diumenge / dumenge, domenge, dominge

Diví / deví

Divinitat / devinitat

Enclusa / encrusa, incrusa

Ensaïmada / ensiamada

Ensomni / ensòmit

Escarabat / escarbat

Escriure / escríurer

Esparadrap / aspalatrap, astrapalap

Espingarda / espindarga

Esquelet / ascaleto

Eucaliptus / ocalipto, ocalito

Exemple / eixemple, egemple

Exèrcit / eixèrcit, egèrcit

Feredat / fredat

Feréstec / fréstec, fernèstic, feròstic

Fesol / fresol

Fragrant / flagrant, flaglant, fraglant

Frare / flare

Ganivet / ganyivet, gavinet, gavinyet

Gener / giner

Geni / gènit

Genoll / ginoll

Injecció / indicció

Jersei / carset

Juliol / juriol, joliol, joriol

Llentilla / dentilla, gentilla, lentilla

Màsquera / màixquera

Menjar / menxar, minjar, minxar

Mil·límetre / melímetro, melimetro

Militar / melitar

Minut / menut

Miracle / milacre

Municipal / monicipal, monocipal

Obert / aubert, obrit

Oficina / ofecina

Olor / aulor

Orella / aurella

Paciència / pacència, paciéncia, pacéncia

Paràlisi / paràlissis, paralis

Piscina / pescina

Ploure / plóurer

Policia / polecia

Poliol / boriol, poriol

Predicar / pedricar

Premi / prèmit

Presó / presor

Probabilitat / provalitat

Problema / poblema

Processó / provessó, provessor

Programa / pograma

Qualsevol / consevol

Quaranta / coranta

Quilòmetre / quilómetro, quilometro

Raïl / arraïl

Remunerar / renumerar

Rifar / arrifar

Sargantana / sagrantana

Seixanta / sixanta, xixanta

Sencer / sancer

Senyor / sinyor, senyo, sinyo

Senyora / senyo, sinyo

Sil·labari / salabari, salavari

Sinó /sinós

Somni / sòmit

Teatre / teatro, treato

Telèfon / teléfano

Terròs / tarròs

Tindre / tíndrer

Torró / terró, tarró, turró

Tots els dies / totes les dies

Traure / tràurer

Vendre / véndrer

Vidriola / vedriola

Vindre / víndrer

Visita / vesita

Voliol / boriol

Vòmit / gòmit

Vomitar / gomitar

Xicotet / xocotet

Xifonier / sinfonier

Xirivia / xerevia, xerivia

Xiulit / xeulit

En alguns casos, com els que relacione tot seguit, la grafia que correspon a la pronúncia deturpada -que és la que pose en segon lloc- és també normativa i, a vegades, aquesta grafia és la que figura en el DIEC com a forma principal i relega la grafia etimològica i no desfigurada a la categoria de forma secúndaria.

Ansa / nansa

Caguerada / cagarada

Carabassa / carbassa

Caragol / cargol

Cartó / cartró

Colp / cop

Llentilla / llentia

Murta / murtra

Olm / om

Orde / ordre

Polp / pop

I, fins i tot, en alguns casos, com ara en els substantius afàbrega i síndria, les úniques formes normatives són les deturpades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.