El seny diu independència

Viure o morir, nedar o ofegar-se, independitzar-se o rendir-se. Així de contundent ha estat l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, en afirmar que “una Catalunya independent és viable” i necessària per evitar l'ofec i la marginació del nostre país, “el nostre final col·lectiu”.

El sempre honorable Jordi Pujol és l'exemple que el seny diu prou i ha de buscar noves vies per seguir existint, avui i demà, en un context on l'espanyolisme cada cop és més ranci i cerca excuses per esdevenir més centralista. L'expresident ha afirmat que “l'alternativa ara ja només podria ser la independència”, el nacionalisme autonomista ja no pot refusar els requeriment independentistes perquè està en perill “la cohesió interna catalana”. Pujol creu que malgrat la crisi i l'hostilitat espanyola, “Catalunya té país, gent amb iniciativa” i un objectiu clar que consisteix a “reforçar-nos internament”. Ha reconegut que ja no té arguments per defensar què aporta a Catalunya la pertinença a Espanya.

Com sovint passa, l'edat o el distanciament polític del savi expresident servirà als espanyolistes per desprestigiar les seves reflexions.

El que potser no saben aquests és que, segons el secretari general de Presidència, Francesc Homs, el govern català se “sent còmode” i el president Mas està “en comunió” amb els plantejaments de l'expresident Pujol.

Ha començat el canvi?