Badosa, vida i versos
El poeta barceloní Enrique Badosa, molt vinculat a Sant Feliu de Guíxols, reuneix bona part de la seva obra poètica a ‘Trivium'
Enrique Badosa (Barcelona, 1927), poeta, traductor, periodista i editor de llarga i prolífica trajectòria, ha reunit gairebé tota la seva obra poètica a Trivium. Poesia 1956-2010, un volum de 1.183 pàgines publicat per l'Editorial Funambulista que reuneix els 16 poemaris que van des de Más allá del viento (1956) a Ya cada día es más noche (2006) més una trentena de poemes inèdits que es presenten sota el títol genèric Segunda silva, que podria ser l'avançament d'una nova obra “si em torna a trobar la musa”, matisa Badosa.
Aquest home il·lustrat i amant del món clàssic, de bon tracte i millor humor, està molt vinculat a Sant Feliu de Guíxols, on va passar bona part de la seva infància i joventut. “A Sant Feliu, hi vaig descobrir el mar com a realitat física i metafísica. També com a pont entre civilitzacions”, diu Badosa, que al desembre va rebre el premi José Luis Giménez-Frontín, que atorga l'Associació Col·legial d'Escriptors de Catalunya, justament per haver treballat tota la seva vida “en l'apropament entre cultures”.
Tres camins
Tornant a Trivium, el seu autor remarca que el llibre –un dels més venuts l'any passat dins del sempre precari món de la poesia– no té vocació d'obra completa i per això li va posar aquest “títol descriptiu”, que es refereix als tres camins principals dins la seva poesia: “La poesia lírica, que dels enamoraments de joventut va evolucionant cap a una poesia elegíaca sobre la pèrdua dels amors i dels amics; la poesia de viatges, que no és descriptiva, sinó que parla “des de les experiències diferents que, interiorment, he sentit davant del Partenó o a la selva de l'Amazones, i la poesia epigramàtica, dirigida contra l'home, contra la dona, contra el conjunt de la societat. Són poesies breus que acaben amb un vers rotund, com l'agulló dels romans, i comporten un cert humor, però no són per riure”. Més que poesia, el que conté Trivium és la vida d'Enrique Badosa. “El que he escrit ho he fet no per ganes de ser poeta, sinó perquè hi havia alguna cosa que m'impulsava a ser-ho”.
Respecte a la seva altra gran vocació literària, la de traductor –d'Horaci, Foix, Espriu i els poetes medievals catalans–, diu: “Jo recomanaria a tots els escriptors que també traduïssin, perquè fent-ho aprens molt de totes dues llengües”.