L'obra invisible

Les obsessions d'un pintor poden ser perilloses. Només cal recordar Le chef d'oeuvre inconnu de Balzac o el film La belle noiseuse de Rivette. A Catalunya, el paisatgista barceloní Ramon Martí i Alsina (1826-1894) es va obsessionar perillosament amb la Guerra del Francès (1808-1809) i la volia representar èpicament amb tot el realisme abarrocat que havia après de Courbet. Va realitzar diverses obres sobre el tema i va emprendre l'execució de la que havia de ser la peça definitiva: Els defensors de Girona o El Gran Dia de Girona, en memòria del 19 de setembre de 1809, en què els gironins assetjats van rebutjar les successives onades de francesos que intentaven entrar a la ciutat. Aquella victòria efímera va inspirar pàgines de literatura desaforada, i el pintor no volia ser menys grandiloqüent que els poetes.

Dels esbossos per a la gran obra projectada n'hi ha un de molt bell en exposició permanent al Museu d'Art de Girona i un altre, propietat de l'MNAC, que també s'exhibeix ara a Girona amb motiu del bicentenari dels setges napoleònics. Però la que el pintor volia convertir en el chef d'oeuvre de la seva vida, i que no va donar mai per acabada, fa molts anys que només es pot entreveure en una foto en blanc i negre en el volum VI de la Història de l'Art Català d'Edicions 62. És d'unes dimensions enormes: 5,40 metres d'alçada per 11,90 d'amplada (el Guernica de Picasso només en fa 3,50 per 7,80). Segons Francesc Fontbona, és «una de les obres més ambiciosament magnificents de l'art català», però no la pot veure ningú. Dalí va fracassar en l'intent de col·locar-la com a teló de fons de l'escenari del seu Teatre-Museu de figueres. I ara, ni la celebració del bicentenari no ha pogut fer-la sortir de l'obscur magatzem barceloní on es troba amagada i enrotllada. Els fets han donat la raó als rodolins satírics que els detractors del pintor feien córrer l'any 1855: «Con el Sitio de Gerona / lauros alcanzar sonó; / genio o tiempo le faltó / y el cuadro está en Barcelona.»