El cervell de Picasso

Ahir es va posar en marxa la màquina de pensar del Museu Picasso de Barcelona. La inauguració de l'edifici del Centre de Coneixement i Recerca per fi fa justícia a la voluntat de l'amic i secretari personal del geni, Jaume Sabartés, que desitjava que Barcelona anés molt més enllà de custodiar i lluir una col·lecció d'obres i es transformés en el principal centre d'estudis i investigació picassiana del món. El director del Museu Picasso, Pepe Serra, hi ha persistit i finalment el projecte és ja una realitat. “Aquest serà un espai per a la discussió, el diàleg, el debat i el coneixement, i no pas un espai de consum”, va emfasitzar ahir Serra.

L'edifici, de 1.500 metres quadrats i amb entrada a la plaça Jaume Sabartés, és un contenidor lluminós dissenyat per l'arquitecte Jordi Garcés que esdevindrà un espai de referència, local i internacional, en l'estudi i la recerca de Picasso. Serra i el seu equip ultimen ara el programa de continguts del centre, i aquesta primavera es començaran a moure coses. Per començar, la biblioteca, el centre de documentació i l'arxiu del museu, que estrenaran casa.

Els primers que ho disfrutaran seran els grups d'escolars, ja que al nou braç del museu s'hi traslladarà tot el servei educatiu. També ho agrairan els veïns del barri, preocupats des de fa temps per la massificació de visitants del museu a l'estret carrer Montcada. Els escolars entraran a partir d'ara per la plaça Jaume Sabartés, i no es descarta que més endavant aquest sigui el nou accés principal del museu. En tot cas, això serà molt més endavant.

A més de comprometre's amb els especialistes picassians de tot el món per fer de Barcelona el cervell de Picasso, el nou equipament també mira a casa i té en compte la seva realitat més propera, el barri. En aquest sentit, el museu vol obrir l'edifici, de dues plantes i un soterrani, a les entitats i associacions.

L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va subratllar que el Centre de Coneixement i Recerca tanca el llarg procés d'obres d'ampliació del museu, que des de l'any 1963 ha anat sumant casals i palaus dels segles XIII i XIV, i ara hi ha afegit un edifici de nova planta, annexat al conjunt històric. Aquesta darrera peça ha suposat una inversió de 6,7 milions d'euros.

Aprofitant la tribuna de la inauguració, ahir Jordi Hereu va deixar clar que han tornat els vells i tempestuosos temps de desacords entre l'Ajuntament i la Generalitat en temes culturals. L'alcalde va dir que està “preocupat” per la retallada, “en alguns casos, eliminació”, que ha anunciat el conseller Ferran Mascarell. El va titllar d'“incoherent” i va assegurar que no acceptarà que el Departament de Cultura es desvinculi dels grans projectes del país, com ara el centre d'art contemporani del Canòdrom.