Sense identitat
El director català Jaume Collet-Serra dirigeix un ‘thriller' amb Liam Neeson i Diane Kruger, ambientat en un Berlín amenaçador
La suplantació de la personalitat és el punt de partida d'un thriller protagonitzat per Liam Neeson i Diane Kruger que va tancar ahir la secció oficial del Festival de Cinema de Berlín, una estrena mundial fora de la competició. Hollywood ha confiat en el català Jaume Collet-Serra per posar en escena Unknown –que aquí s'estrenarà com Sin identidad–, una producció de 40 milions de dòlars que va provocar aplaudiments no al final, sinó entremig de la pel·lícula, després d'una esbojarrada carrera de cotxes al centre de Berlín. Però anem a pams.
Neeson interpreta Martin Harris, un expert en biotecnologia que aterra a un Berlín gelat per assistir a un congrés acompanyat de la seva dona. Quan vol tornar sense la dona a l'aeroport per recollir un maletí oblidat, té un espectacular accident de taxi. La taxista, una bosniana sense papers interpretada per Kruger, el salva d'un vehicle mig destrossat que ja s'està enfonsant dins de les aigües gelades del riu Spree. I després de quatre dies en coma, Harris tor-na a l'hotel i la seva dona no tan sols no el reconeix, sinó que va amb un doctor Harris que no és ell. Què
li està passant?
A partir d'aquí, assistim a una fugida i a una recerca frenètica de la veritat pels carrers d'un Berlín vist amb uns ulls molt internacionals: la típica salsitxa al curri, el típic club tecno i el típic exespia de l'Stasi que ara fa de detectiu en hores mortes, interpretat per Bruno Ganz.
Collet-Serra, aquest noi de Sant Iscle de Vallalta resident a Hollywood des dels 18 anys i que presenta ara el seu tercer llargmetratge, explica que va substituir el París de la novel·la original d'un tal Didier van Cauwelaert per Berlín, ciutat que no coneixia, perquè li sembla-
va que encaixava millor amb el personatge de Neeson. “Ell busca la seva identitat, i Berlín és una ciutat que també ho fa”,
va explicar. També, podríem pensar maliciosament, perquè no ens recordéssim massa de Frenètic de Roman Polanski.
Influència de Hitchcock
Una altra referència evident és Perseguit per la mort, l'obra mestra de Hitchcock del 1959 amb Cary Grant. Però si calla amb Polanski, amb el mestre anglès Collet-Serra té la modèstia de treure's el barret i reconèixer que Hitchcock és “una gran
influència en tot el que faig” i, en aquest cas concret, el plantejament de les aventures “d'un home corrent que es veu ficat
en unes circumstàncies extraordinàries”. El resultat és un thriller perfec-
te per a tota la família un diumenge a la tarda.