Prova final per al ‘Discovery'
El transbordador Discovery reclama aquesta setmana una menció especial en la llarga llista de fites de l'exploració de l'espai. Després de 38 vols i 230 milions de quilòmetres recorreguts en 26 anys i mig de servei, la nau més veterana de la flota de la NASA arriba al final de la seva vida útil amb una missió extraordinàriament ambiciosa. Si tot surt com està previst, d'aquí a dues setmanes el Discovery –de nou a la Terra– començarà el viatge definitiu per ocupar un lloc d'honor al museu de l'aire i l'espai de l'Smithsonian Institution, a Washington. Abans de la jubilació, però, la nau nord-americana que més vegades ha sortit a l'espai té una cita amb l'Estació Espacial Internacional (EEI). Els seus sis últims tripulants (un lloc que han ocupat abans 246 astronautes) hauran de descarregar dos grans mòduls, posar a prova el primer robot espacial humanoide i sortir dues vegades a l'espai per reparar els equips de l'EEI.
Una història d'èxits
La construcció del Discovery va començar l'agost del 1979 i cinc anys més tard –exactament el 30 d'agost del 1984– es va convertir en el tercer transbordador operatiu de la NASA, després dels accidentats Columbia i Challenger (sense comptar la nau model Enterprise, que mai no va sortir a l'espai).
Entre les múltiples missions transcendentals del transbordador Discovery destaquen precisament els vols que van permetre a la NASA reprendre els vols tripulats després dels sinistres del Challenger (28 de gener del 1986) i del Columbia (1 de febrer del 2003).
La nau va ser batejada com a Discovery en memòria de dos històrics vaixells, el capitanejat per Henry Hudson a principi del segle XVII per explorar la badia de Hudson i una de les dues embarcacions liderades per James Cook en els viatges pel sud del Pacífic.
Les referències històriques, però, queden petites al costat de les missions espacials del Discovery contemporani. L'abril del 1990, per exemple, el transbordador que ara està a punt de ser retirat de la circulació va ser utilitzat per la NASA per posar en òrbita el telescopi espacial Hubble, un dels instruments més valuosos en la recerca científica de les últimes dècades. En un altre ordre d'importància, més política que científica, el Discovery va ser la primera nau espacial nord-americana que va tenir un tripulant rus, la primera nau dels Estats Units que es va enllaçar a l'espai amb la plataforma russa Mir i la primera nau de la NASA que va tenir una dona com a pilot. Tampoc no es pot oblidar, pel seu simbolisme, la missió de l'octubre del 1998 en què el Discovery va fer possible la tornada a l'espai del mític John Glenn.
Encàrrec definitiu
El repte actual del Discovery ha estat farcit de problemes tècnics, en bona part relacionats amb l'envelliment de la nau. Els successius endarreriments de la missió han estat justificats per la seguretat de la tripulació i la importància dels equips que s'hi transporten. La base de càrrega del Discovery és ocupada en aquesta ocasió pel mòdul permanent multipropòsit Leonardo, que oferirà un espai complementari per emmagatzemar material i fer experiments científics des de l'EEI. Aquest últim vol del Discovery porta també a l'espai la plataforma ELC4, que servirà per facilitar el transport de grans equips des de la Terra fins a l'EEI i a la inversa.
En la missió STS-133 que protagonitza ara el Discovery hi participen sis astronautes (cinc homes i una dona), i inclou dues sortides a l'espai, que en principi s'haurien de fer dimecres i divendres de la setmana vinent.
L'EEI ha estat visitada fins ara per gairebé 200 astronautes de quinze nacionalitats. L'última missió del Discovery inclou com a novetat el transport del primer visitant no humà d'aquesta plataforma, el Robonaut 2, un robot humanoide (vegeu el gràfic) dissenyat per facilitar les operacions mecàniques i de precisió que fins ara havien de dur a terme personalment els astronautes.
Els transbordadors s'acaben
Una de les anècdotes de la missió STS-133 ha estat dissortadament protagonitzada per l'astronauta Tim Kopra, que havia de formar part de la tripulació i finalment ha estat substituït per Steve Bowen. Kopra es va preparar per a la missió com a especialista de vol i va estar a punt de sortir a l'espai els mesos de setembre i desembre, en les primeres dates desestimades per problemes tècnics.
El 15 de gener, durant un període de descans mentre es preparava la data definitiva, Kopra va tenir un accident mentre passejava en bicicleta i va ser descartat per participar en el vol final del Discovery. Bowen s'ha convertit, per casualitat, en el primer astronauta que participa en dos vols consecutius, després d'haver volat en la missió STS-132 del transbordador Atlantis, del maig de l'any passat.
No es descarta que el desafortunat Tim Kopra tingui una altra oportunitat de sortir a l'espai en una de les dues últimes missions programades per la NASA per als transbordadors encara en servei, que protagonitzaran l'Endeavour (en un vol programat per a l'abril d'aquest any) i l'Atlantis (que volarà en una data que encara s'ha de concretar, més enllà del mes de juny). Després d'aquests vols, la NASA abandonarà definitivament els models de transbordadors per recuperar, d'aquí a tres o quatre anys, els coets amb càpsules tripulades, com les que ja havia fet servir dècades enrere.