El Suprem ignora un recurs a una sentència de Barcelona perquè està fet en català

A l'administració de justícia l'ús del català i el respecte per la llengua fan una passa endavant i deu enrere. Això és el que acaba de fer el Tribunal Suprem dictant una resolució on desestima la interposició d'un recurs perquè aquest estava escrit en català i no en castellà. La resolució en contradiu una altra del mateix tribunal que el 2009, en una decisió que aleshores va ser molt aplaudida, va acceptar un recurs en català presentat per un advocat de CCOO.

Entre una i altra resolució es va fer pública la sentència del Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya que va respectar l'article 33.5 i que faculta els ciutadans per la lliure elecció de la llengua amb la que volen dirigir-se als tribunals de justícia. El TC va donar-lo per bo sempre i quan s'interpreti en el marc de l'article 3.1 de la Constitució que proclama el castellà com la llengua oficial de l'Estat, així com l'obligació de tots els espanyols de conèixer-la i el dret a utilitzar-la.

L'última resolució del Suprem, amb data del 22 de febrer passat, declara “desert” el recurs presentat per un ciutadà de Catalunya que demanava revisar la sentència condemnatòria que la secció 5a de l'Audiència li va imposar el juliol passat per un delicte electoral. El recurs es va formalitzar al novembre i es va entrar al registre del Suprem “tot en català”. L'alt tribunal va respondre al desembre amb una diligència on donava cinc dies al recurrent per presentar l'escrit i els altres documents “en castellà”. El ciutadà va reaccionar defensant el seu dret lingüístic i va demanar al Suprem que acceptés el recurs. La resposta de la sala va ser un decret urgint el ciutadà a traduir el recurs amb l'advertència que en cas d'incompliment el declararia “desert”, com així ha estat.