El misteri de les boles de rentar
Miracle o enganyifa? Se'n venen a milers i la majoria dels seus usuaris asseguren que funcionen i que renten bé la roba. Els experts diuen, però, que serveixen per a ben poc i que, de fet, és com rentar amb aigua sola.
Us imagineu un producte que renti la roba sense necessitat de fer servir detergent i que, a més, ens permeti d'aquesta manera col·laborar en la millora del medi ambient? Doncs, en teoria, existeix. Se'n diuen boles de rentar –o ecoboles, entre molts altres noms– i aquests últims mesos han estat un èxit comercial, amb milers d'unitats venudes arreu del país.
Molts compradors les han vist com un mannà caigut del cel, el producte miraculós que –quina casualitat!– en aquests temps difícils de crisi, ens permet estalviar detergent i, a sobre, és ecològic. I del qual, a més, tothom en canta les lloances. Només cal fer un cop d'ull per alguns fòrums i altres pàgines d'internet per llegir-ne un munt d'opinions favorables. O veure com ha funcionat el boca a orella, en una progressió geomètrica que n'ha disparat les vendes fins a límits insospitats fa uns pocs mesos (es calcula, per exemple, que de la marca Öko Ball, una de les més populars, se n'han venut en sis mesos unes 30.000 unitats a preus que van des dels 14 als 40 euros, depenent de si la compra es fa per internet i en grans quantitats o individualment a les botigues). És a dir, en aquest cas, allò de «m'ho ha dit la veïna», ha funcionat més que mai.
Enganyifa?
Però el més curiós de tot plegat és que, mentre vox populi es canten les lloances de les ecoboles, els experts –químics i físics acreditats consultats per aquesta revista o en opinions recollides en diferents publicacions a la xarxa– asseguren rotundament que tot plegat és més aviat una enganyifa. Ras i curt, que rentar amb aquestes boles és gairebé com fer-ho amb aigua i prou. I hi afegeixen que no hi ha cap estudi seriós fet sobre el tema ni s'ha publicat cap article en cap publicació científica aportant proves sobre la seva eficàcia a l'hora de rentar.
Però què són en realitat les ecoboles? Qui les ha inventat? Com funcionen? Com renten? Treuen les taques? Cal afegir-hi detergent o llevataques? Des de quan se'n fabriquen? O, si aquest és l'invent que ha de revolucionar el món del rentat, per què no n'hem sabut res fins ara? Les respostes a aquestes preguntes no són una línia recta i clara, perquè la confusió, quan parlem de boles de rentar, és a l'ordre del dia
Sobre el seu origen, per exemple, hi ha tota mena d'informacions. Per descomptat, cap estudi contrastat científicament o, si de cas, uns certificats a penes llegibles, emesos per un suposat institut coreà d'investigació sobre els raigs infrarojos i penjats a la web de la marca Wellos.
De fet, els diferents distribuïdors de les boles esmenten sovint Corea i el continent asiàtic com als llocs on s'han fet la majoria de les investigacions sobre el tema, però sense concretar res. Sovint, ni tan sols un «made in» a l'embalatge.
De boles de rentar fa anys que se'n venen. Als Estats Units, per exemple, a mitjan dels noranta, una empresa lligada a la polèmica Església de la Cienciologia en va vendre milers fins que va ser multada per publicitat enganyosa per dir que si s'utilitzaven les boles no calia usar detergent.
Una afirmació que també fan sense manies la majoria dels distribuïdors de boles de rentar al país, tot i que sempre acaben recomanant que es faci servir entre un 10 i un 20 per cent del detergent habitual, o un llevataques, si la roba és molt bruta.
Altres recomanacions són deixar la roba en remull una bona estona amb la bola o afegir-hi sal o bicarbonat. I sobretot, deixar-la almenys un dia al sol un cop al mes perquè, suposadament, es «recarregui».
Pel que fa a la composició i al funcionament de les ecoboles, els distribuïdors i fabricants de les boles més venudes ofereixen sovint explicacions poc clares i plenes de llenguatge científic que intenten amagar que dins de l'estructura de plàstic només hi ha alguns imants i, sobretot, boletes ceràmiques compostes per zeolites.
Zeolites
Les zeolites (literalment pedra de foc) són uns minerals porosos fets d'aluminis silicats que actuen com a tensiolítics –baixen la tensió superficial de l'aigua, entre d'altres propietats–, que s'havien fet servir històricament en alguns llocs per rentar la roba i que, des de fa temps, també porten molts dels detergents convencionals.
I què expliquen, doncs, els fabricants? Els de la marca Wellos, per exemple. Asseguren que a dins de la bola hi ha imants, boletes que «desprenen raigs infrarojos i alliberen ions negatius, i boles antibacterianes, alcalines i anticlor». Materials que, diuen, «ionitzen, regulen l'acidesa adequant el Ph, el nivell de clor i la duresa de l'aigua i, així mateix, esterilitzen i desinfecten les peces». Tot plegat «per rentar qualsevol tipus de roba (blanca i de color)», sense «sabó, detergent ni suavitzant».
Els fabricants de l'Öko-Ball diuen, per la seva banda, que les seves boles de rentar contenen «boletes dioceràmiques amb diferents propietats i imants permanents». I com funcionen? L'explicació de la marca no deixa de ser sorprenent: «La poderosa acció de l'ona energètica de raigs infrarojos trenca la combinació d'hidrogen de les molècules de l'aigua. Aquesta acció de força augmenta la penetració de l'aigua a les fibres de teixit. Emet ions negatius que debiliten l'adherència de la brutícia als teixits facilitant que se'n desprengui. El resultat és un rentat totalment eficaç. Els imants permanents canvien l'estructura pentagonal dels anells moleculars per una estructura hexagonal, potenciant l'eficàcia netejadora per la major penetració als teixits.»
Pura verborrea pseudocientífica amb molt pocs fonaments físics o químics, asseguren diferents experts, com el químic Víctor Puntes, investigador de l'Institut Català de Nanotecnologia, l'astrofísic i director del Planetari de Pamplona, Javier Armentia, mantenidor del popular bloc sobre ciència Por la boca muere el pez, o el biòleg José María Hernández, autor del bloc ¿Qué me estás contando?, on «desmunta mites» de la pseudociència. Els tres recorden, per exemple, que de raigs infrarojos n'emeten tots els cossos i que d'efectes sobre l'aigua, cap ni un, o que és del tot impossible que els imants facin tot això que diuen que fan.
Arguments similars als seus competidors són els que utilitzen els venedors de l'ecobola Irisana, del grup gallec Irisana, que, això sí, remarquen que la seva bola no «és un producte miraculós, sinó el fruit d'un profund desenvolupament científic», sense aportar dades sobre aquests estudis. Irisana destaca, com a avantatges de l'ús de les seves boles, que s'eviten al·lèrgies, que la roba es neteja i es desinfecta igual que amb els detergents i que, de passada, es protegeix el medi ambient. En resum, les virtuts que haurien convençut milers de persones sobre l'ús de les boles de rentar.
Així, doncs, funcionen?
Lluís Santos, distribuïdor d'Öko-Ball, assegura rotundament que sí i remarca que tot plegat ha estat fruit d'anys d'investigació. «La satisfacció dels nostres clients és total», diu sense embuts, abans de reconèixer que, com a comercial, és un dels millors productes que ha venut mai: «Sense reclamacions, ni servei tècnic.»
Pere Font, de l'empresa osonenca Galdana Innovacions, fabricant de la bola Ecoperl, recomanada per l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC) en un fullet sobre estalvi en l'ús de detergents, no vol entrar en polèmiques. «Nosaltres fa anys que en comercialitzem i mai no hem tingut queixes dels nostres clients, molt fidels, d'altra banda», diu Font, que explica que la bola que comercialitzen està composta sobretot per zeolites. Ecoperl recomana afegir una mica de detergent a la rentadora juntament amb la bola. «No pots enganyar la gent; les ecoboles no poden blanquejar, ni desinfectar», diu Font, abans d'afegir que si tot plegat serveix per reduir l'ús de detergent al país, doncs benvingudes siguin.
Investigació
I ningú no ha fet estudis comparatius, ni proves per valorar l'eficàcia de rentar les boles? Curiosament, ben poca cosa hi ha. Les grans associacions de consumidors, com OCU, OCUC o FACUA, per exemple, o la popular revista de consum Consumer, del grup Eroski, no n'han fet. Aquestes entitats tampoc no han rebut queixes d'usuaris.
Fora de l'Estat Espanyol, la revista Que choisir, que edita l'Union Fédérale des Consommateurs de França, va publicar el març passat un estudi comparatiu entre diferents detergents i hi va incloure dues boles de rentar –una que comercialitza Carrefour i una altra de Suïssa– a més de les nous de rentar –uns fruits amb propietats sabonoses–, i els resultats van ser decebedors, segons informen.
«Els partidaris dels mètodes naturals ens renyaran, però la seva eficàcia és mediocre, no gaire millor que un rentat amb aigua», asseguren. Un altre estudi fet al Quebec l'any 2007 pel grup Les Sceptiques du Quebec, també arribava a la mateixa conclusió.
La mateixa opinió manté el físic Víctor Puntes. «L'eficàcia dels materials porosos com les zeolites és mínima. De fet, és com la farigola o la llimona respecte a la penicil·lina, desinfecten una mica, però si un nen té pneumònia recomano penicil·lina. De fet, si en 150 anys hem passat de menys de mil milions d'éssers humans a prop de set mil milions ha estat gràcies al sabó i a la penicil·lina. Així que espero que a cap llar d'infants o hospital no rentin la roba amb les boles», afirma Puntes.
Antoni Machín, mànager d'I+D de Detergents de Henkel Ibèrica, una de les grans productores mundials del sector, assegura que no hi ha misteris, ni màgies, en el procés de rentar i recorda que els detergents actuals –«cada cop més curosos amb el medi ambient», ressalta– fan moltes més coses que treure taques, com evitar que la brutícia es torni dipositar als teixits, aportar higiene o treure'n les pudors. «Rentant amb aigua sola, o amb aquestes boles, que és el mateix, hom pot tenir la il·lusió que la roba queda neta, si abans de rentar-la ja no es veien taques, però segur que hi queden restes de brutícia i de greix que no són visibles a simple vista, però que hi són. D'aquesta il·lusió se n'aprofiten els fabricants de les boles de rentar, però l'eficàcia cal veure-la a més llarg termini amb taques importants o quan a la roba s'hi acumula la brutícia o la pudor», diu Machín. El químic lamenta també el poc o nul control oficial que hi ha sobre aquest tipus de productes.
Tant Machín com Puntes coincideixen a afirmar que el fet que les rentadores actuals siguin més eficaces o que la majoria de la roba bruta ho sigui només per suor o per pols, serien dos factors que contribuirien a crear entre els seus usuaris la falsa il·lusió que les boles funcionen. A més, és clar, de la pujada d'autoestima que comporta el fet d'estar contribuint a salvar el planeta.