El retorn d'Amada
La lluita d'un historiador i dels veïns de la Barceloneta per conservar una pintada dedicada a un milicià del POUM mort a la guerra té un final feliç
Gràcies al moviment, la filla de Miquel Pedrola, Amada, que viu a França, redescobreix la família paterna
“La maresols em deia que el pare era guapo i molt intel·ligent”, relata Amada, filla del milicià
El matí del diumenge 21 de febrer del 1937 es va fer a la Barceloneta “l'acte de descobrir una placa que dóna el nom de Miquel Pedrola a l'antic carrer de Sant Miquel”. “Aquest homenatge va ser organitzat pel POUM, organització a la qual pertanyia Pedrola”. Segons la premsa de l'època, “a tan simpàtic acte es van sumar els habitants d'aquella popular barriada, on Miquel Pedrola era molt conegut i estimat”. D'aquest relat a la imatge del costat hi ha un salt de 74 anys, i 74 anys té Amada Pedrola, filla del milicià del POUM, nascuda quatre mesos després que el seu pare morís al front d'Osca, on comandava les primeres columnes que van sortir de Barcelona en defensa de la República.
La presència aquests dies d'Amada Pedrola a Barcelona i al costat de la pintada del 1937 que donava nom a aquest carrer de la Barceloneta salda un gran deute i un llast de memòria. La història pròpia –i de retruc, col·lectiva– que el feixisme i la dictadura van furtar a Amada i tota la seva família.
En acabar la guerra, els franquistes van retirar la placa i van esborrar la pintada. El 2008 l'historiador Dani Cortijo (especialista en curiositats historiogràfiques de Barcelona, que aboca en el seu bloc Altresbarcelones) va “redescobrir” la pintada, després de recórrer de dalt a baix la Barceloneta. “Es veia força malament, en aquell moment”, explica Cortijo. Després va veure que començaven unes obres a l'edifici on hi havia la pintada, i va iniciar “l'odissea” per reclamar al districte de Ciutat Vella que la conservés. L'odissea, no exempta d'un cert desinterès municipal i també, entremig, d'una amenaça de la Falange, va durar un any i mig. L'estiu del 2010 la pintada va quedar restaurada, amb l'afegitó d'una placa de recordatori.
La conservació de la memòria del milicià a la Barceloneta va ser possible gràcies a la tasca de Cortijo, però també de les entitats veïnals del barri, que es van unir a recollir firmes per reclamar-ne la restauració. “En un matí vam aconseguir que totes les entitats firmessin per la preservació de la pintada”, comenta Maria Pino, també historiadora i membre de l'associació de veïns l'Òstia. El moviment popular culmina amb un homenatge a Pedrola la tardor passada. Tot i els intents, llavors encara no havien pogut trobar la filla.
Fins aquí arriba el camí dels veïns de la Barceloneta per recuperar i reivindicar un bocí d'història pròpia. En paral·lel, això activa i posa en contacte, per un cúmul de casualitats feliçment enllaçades, els membres de la família Pedrola.
De Llemotges a la Barceloneta
Maria Valero era la companya de Miquel Pedrola, i va donar a llum Amada tres mesos després de la mort del milicià. Quan va acabar la guerra, va marxar a l'exili, amb la nena i els avis materns, que sempre van parlar en català a Amada. Durant la Segona Guerra Mundial, Maria Valero –que també era del POUM– i el seu germà es van enrolar en la resistència francesa.
“La mare sols em deia del pare que era guapo, molt intel·ligent i molt bo; no parlava gaire de com va morir”, explica Amada, que avui té 74 anys. Maria Valero va morir tot just l'any passat, i per pocs mesos no va poder arribar a conèixer l'homenatge de la Barceloneta al seu company.
Mare i filla sabien que havia existit una pintada a la Barceloneta. El 1962, en una visita a la capital catalana, la van buscar sense sort. En aquella visita –l'Amada era petita– es van trobar amb una part de la família. Una trobada fugaç, “vigilats per la policia”, després de la qual van perdre el contacte, amb cartes que no van arribar o no es van poder respondre. La dictadura franquista tenia marcat el cognom Pedrola. “El cognom Pedrola encara feia por, i si deies que eres un Pedrola et preguntaven qui era la teva família”, assenyala Carme Pedrola, de 58 anys, cosina d'Amada; es pot dir que no s'han conegut –s'havien vist sent molt petites– fins ara.
Una historiadora francesa, amiga d'Amada, que investigava sobre el POUM la va informar de la moguda feta a Barcelona amb la pintada del seu pare. Arran d'això, Amada va enviar un correu electrònic a Cortijo, i el cercle es va tancar. El 28 de febrer passat Amada va arribar a Barcelona i va conèixer la resta de la família i els detalls del seu pare. “Estic molt emocionada; tot està sent molt fort”, relata, en català, l'Amada. “M'han dit que el pare sabia que la mare estava embarassada”.
Fa uns quants dies, amb la família retrobada i el Cortijo mateix, van anar a Osca a resseguir els darrers passos de Miquel Pedrola. Ahir es va fer un acte a la Barceloneta, amb Amada, la seva filla, la família Pedrola i els veïns. En els propers dies anirà a conèixer la cosina de Madrid. “L'Amada ha retrobat la família i part del seu passat”, comenta Cortijo. “Em sap greu pel pare, que va mirar si podia trobar informació del seu germà i li van dir que millor que no en busqués”, diu Carme Pedrola. L'Amada resumeix el garbuix de sentiments dels últims dies: “Quan em van dir que a Barcelona havien trobat el carrer del meu pare i hi havien posat una placa em vaig posar a plorar”.