Cultura

Anàlisi / D. Sam Abrams

Un poeta de primera magnitud

Badosa té una llengua clàssica quedestaca per la seva força

Sovint passa que la publicació de l'obra poètica completa d'un autor ens crida poderosament l'atenció i, en definitiva, ens acaba d'ajudar a situar-lo en el lloc que autènticament li correspon en les pàgines de la història de la literatura. Penso en la mítica edició The Complete Poems of Emily Dickinson, publicada per la neboda de la poeta l'any 1924, i les famoses edicions de la poesia reunida de Brecht publicades a la dècada dels seixanta del segle passat, que van marcar un abans i un després en la recepció de la lírica de l'autor de Les elegies de Buckow.

Ara tenim un cas paral·lel que ens afecta directament. Editorial Funambulista de Madrid acaba d'atrevir-se a publicar el monumental volum Trivium. Poesía 1956-2010, d'Enrique Badosa. I empro l'adjectiu monumental en dos sentits: el físic, referit a les 1.183 pàgines del llibre, i l'artístic, referit a l'extraordinària qualitat poètica de l'obra que s'hi recull.

A partir d'aquesta edició d'obra poètica completa la comunitat literària, tant l'espanyola com la catalana, haurà de replantejar-se, de dalt a baix, la situació actual de Badosa al cànon de la literatura. Lectors, crítics, professors de literatura hauran d'admetre que Trivium recull una de les veus més sòlides de la lírica espanyola i catalana del segle XX. A més, hauran de reobrir les pàgines i pàgines que s'han escrit sobre la llegendària Generació del 50 per incorporar el nostre poeta amb tots els honors.

Vista en conjunt i en perspectiva, cal confessar que l'obra de Badosa respira excel·lència de cap a cap. Al principi del volum no ens trobem amb la juvenília de rigor, sinó amb Más allá del viento (1956), un llibre madur publicat als 29 anys. Com a poeta, Badosa ja va néixer consolidat i format. I amb els anys, al llarg dels 16 poemaris que aplega l'obra completa, la veu de Badosa no ha fet altra cosa que diversificar-se i enriquir-se.

La contribució específica i original de Badosa a la poesia cal cercar-la en tres àrees: la llengua, la reconducció de la lírica i els subgèneres de la poesia. Badosa ha modernitzat la llengua poètica en castellà despullant-la dels excessos de preciosisme i retoricisme i, alhora, evitant els extrems del prosaisme. El resultat ha estat una llengua clàssica i fundacional que destaca per la seva força, musicalitat i versatilitat. Badosa ha reconduït el que el gran poeta i crític anglès Cecil Day Lewis anomenava l'impuls líric. La lírica s'havia caracteritzat per la seva autonomia, puresa, lleugeresa i impersonalitat. Amb més de mig segle de mestratge, el nostre poeta ha dotat la lírica de realitat, immediatesa, profunditat, saviesa humana, contundència, emotivitat i universalitat de signe personalista. En mans de Badosa la lírica s'ha convertit en una poderosa eina cognitiva per explorar la realitat que ens envolta i la vida moral que ens constitueix. I Badosa ha revitalitzat certs subgèneres de la poesia com ara l'epigrama i la sàtira, i ha consolidat subgèneres com la poesia de viatge. En definitiva, Badosa s'ha de considerar una peça clau en la renovació de la tradició poètica del segle XX.

Per una altra banda, cal recordar que l'extensa producció poètica d'Enrique Badosa és el centre de gravetat d'una obra molt més vasta. Dit d'una altra manera, el conreu de la creació poètica ha empès Badosa cap a altres camps d'intervenció: la traducció, la crítica i l'edició. Badosa és autor de traduccions modèliques d'Horaci, la lírica catalana medieval (Ramon Llull, Jaume, Pere i Ausiàs March, Andreu Febrer i Joan Roís de Corella), Paul Claudel, J.V. Foix i Salvador Espriu.

Badosa és també un gran teòric i crític de la literatura. De moment, ha publicat tres reculls d'assaig sobre literatura: Primero hablemos de Júpiter (La poesía como medio de conocimiento) (1958), Razones para el lector (1964) i La libertad del escritor (1968). Com a crític, Badosa ha treballat diversos temes de gran interès per a la comunitat literària: la poesia com a mitjà de coneixement; la poesia com a obra d'art; la relació entre literatura i societat; els lectors i la recepció de l'obra literària; i la responsabilitat de la crítica literària. Sortosament, a la bibliografia de Trivium. Poesía 1956-2010, ens prometen tres nous títols d'assaig i crítica de propera aparició.

I finalment, arribem al Badosa editor. Durant molts anys Enrique Badosa va ser el director de llengua espanyola de l'editorial Plaza i Janés. Des d'aquest càrrec Badosa va dirigir dues de les col·leccions de poesia més emblemàtiques de la segona meitat del segle XX: Selecciones de poesía universal i Selecciones de poesía española. Aquestes dues col·leccions són un testimoni ben eloqüent de la intel·ligència i la cultura de Badosa.

Hem d'estar a l'altura del repte cultural i literari que significa la publicació de Trivium.  Poesía 1956-2010. Hem de reflexionar molt seriosament sobre el valor de l'obra de Badosa i la seva contribució al sistema literari.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.