Immigració
Preveuen més demanda dels cursos de català
Càritas confia que el nou criteri per valorar l'arrelament no sigui excloent
Els responsables dels tallers d'acollida lingüística i cultural (TALC) que impulsa Càritas Diocesana de Girona van admetre ahir que la inclusió, per part del govern català, del coneixement del català com a element per emetre els certificats favorables d'arrelament als nouvinguts provocarà un increment important en la demanda de la formació que ofereixen.
No obstant això, tant el director de Càritas Girona, Narcís Ponsatí, com el responsable dels TALC, Ezequiel Mir, es van mostrar prudents a l'hora de valorar aquesta mesura adduint que caldrà veure quin és el seu desplegament i quins recursos s'hi destinaran per fer-la efectiva. Així mateix, Ponsatí, tot i valorar positivament que el català es tingui en compte, confia que no sigui utilitzat com a element excloent.
Càritas i l'Associació Catalana per a l'Educació, la Formació i la Recerca (Acefir) van signar ahir un acord de col·laboració per al foment de la llengua catalana entre la població nouvinguda. El curs passat, 703 immigrants van fer els cursos de prealfabetització en català que ofereix Càritas. Després d'aquest curs són molts els nouvinguts que es troben que no poden continuar aprenent català.
L'atorgament de permisos és de l'Estat
La Generalitat té competències a l'hora d'elaborar els informes d'arrelament i, per tant, pot afegir els elements que vulgui, com ara el coneixement del català, en els barems per emetre un certificat favorable als immigrants que es troben en processos d'arrelament, renovació del permís de residència o obtenció del reagrupament familiar. El secretari general d'Immigració de la secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració, Markus González, va reiterar ahir a Girona que les competències per atorgar els permisos les té l'Estat i que els informes que emetin les administracions seran determinants però no vinculants.