La contra
100 joies verdes de tot Catalunya
L'editorial figuerenca Brau ha publicat el llibre ‘Arbres remarcables de Catalunya', en el qual Martí Boada Juncà i Arnau Boada Puchol descriuen “cent ombres colossals”
Cada vegada queden menys testimonis vius d'aquells milers de republicans que marxaven cap a l'exili, l'any 1939, pel pas clandestí del coll del Portell, cap a la frontera francesa. Allà mateix en queda un que no s'ha mogut del lloc. És un arbre: el suro de Mas Perxés. Aquest suro, un dels més grans de Catalunya, es troba molt a prop de la masia de la família Perxés, on el president Companys i altres autoritats republicanes van passar-hi les nits del 30 de gener al 5 de febrer de 1939, camí de l'exili. Per tot això, aquest Quercus suber situat al terme municipal d'Agullana és conegut com el suro de l'exili. Tot un monument.
El suro del Mas Perxés o de l'exili és un dels cent protagonistes del llibre Arbres remarcables de Catalunya, dels naturalistes Martí Boada Juncà i Arnau Boada Puchol, publicat per l'editorial figuerenca Brau. Aquest llibre de 243 pàgines, molt ben editat i il·lustrat amb desenes de fotografies, mostra la fascinació i l'interès que susciten una gran varietat d'arbres singulars del territori català: una joia patrimonial força desconeguda. Arbres remarcables de Catalunya descriu de manera rigorosa una diversitat biogeogràfica que sorprèn per les característiques i el simbolisme d'aquests éssers vius.
Un arbre pot destacar per moltes coses, per exemple per les seves grans dimensions. És el cas de l'olivera del Mas Genesta (Vall-llobrega), que, amb els seus 10,41 metres d'altura, un perímetre a la base del tronc de 12,64 metres i una capçada de 14,07 metres d'ample, és una de les més grans del país. També sorprèn el plàtan del Massot (Darnius) perquè és un dels més amples de la península: la seva capçada supera els 32 metres d'amplada i, evidentment, la seva ombra és immensa. A la masia veïna, el 1845 va tenir lloc el segrest i assassinat d'un jove industrial empordanès per part d'uns trabucaires que van deixar una orella de la víctima als seus familiars com a prova del segrest.
Un arbre també pot destacar per la seva forma extravagant, com és el cas del suro-alzina de Mas Obert (Sant Gregori), una autèntica raresa botànica, ja que es tracta d'una alzina i un suro que creixen soldats formant un únic peu, amb els teixits units; i el faig ajagut que es troba entre la Jonquera i la Roca (puig Neulós) i que ha crescut com una bandera modelada pel vent en una zona on la tramuntana supera els 170 quilòmetres per hora.