Cultura

El voraç Muxart ja té museu

Martorell inaugura a la Casa Par l'Espai d'art i creació contemporanis, amb 700 obres del reputat pintor

La Casa Par s'ha convertit en zona de treball, arxiu i magatzem de l'obra de l'artista

Palplantat a la plaça de les Hores de Martorell amb el seu posat elegant, una dona de mitjana edat l'agafa suau pel braç: “Senyor Muxart, felicitats, aquí el respectem molt”. Sense exaltar-se, li contesta un “gràcies” gairebé inaudible però amb un somriure delator. Alça amb placidesa la seva mirada a la Casa Par i etziba: “Quin goig que fa”. En fa, i tant que sí.

La Casa Par, fins no fa gaire en ruïnes, s'ha erigit en el temple de l'obra de Jaume Muxart (Martorell, 1922). Un temple fet a la seva mida. Em matisa: “A la meva personalitat: sóc desendreçat, pinto 20 o 30 quadres alhora... però, ep!, el meu ordre intern és impertorbable”. Quan hi entro, l'entenc millor: no és un museu de presentació estructurada i immaculada. És un museu que està per fer, tot i que ja hi han desembarcat les prop de 700 obres de la col·lecció personal de Muxart. Al seu pis de l'Eixample, no n'ha quedat ni una, d'obra. Tot és a la Casa Par, un museu concebut com una zona de treball, arxiu i magatzem, un museu que anirà construint el seu discurs i la seva exposició estables amb la complicitat total dels visitants.

Paulina Muxart, la seva filla, diu les coses pel seu nom: “És que no és un museu”. És un espai d'art i creació contemporanis, és a dir, té un caràcter més viu i actiu. Un museu té un seny encarcarat que no va amb la manera de ser i fer de Muxart, instintiu, però, ep!, com diu ell, disciplinat amb la dosi que ell imposa: “El seny només em serveix per conèixer la rauxa”.

L'equipament es va inaugurar aquest divendres. L'Ajuntament de Martorell, molt sensible des de fa temps amb el seu artista més reputat, ha rehabilitat el vell i bell edifici de la plaça de les Hores, que disposa de dues plantes expositives –i una tercera per a usos interns. A canvi, l'artista li ha cedit obra per a un període de 20 anys.

A la planta baixa, s'ha instal·lat una mostra temporal amb l'obra més actual de l'artista, un generós conjunt de 230 pintures en les quals Muxart fa una exaltació de la natura embriagat de l'estètica de les papallones. 230 pintures?! Ni més ni menys: als seus 89 anys, Muxart continua sent el pintor de l'excés, la seva incontinència creativa no té límits, fins i tot ara que només pinta als matins perquè s'hi veu poc. “Tota la vida he buscat això i només això: pintar i seguir pintant”, emfasitza.

La planta de peu de carrer no s'utilitzarà només per fer lluir obra de Muxart. La idea és que sigui un espai polivalent i que sigui també acollidor per a altres creadors. La primera planta, en canvi, sí que és terreny exclusiu de Muxart. És on, d'aquí a un any, s'exhibirà l'exposició permanent. Però de moment les parets no estan pas buides. Més aviat no hi ha ni un tros de paret lliure. A mig camí d'un magatzem i com si es tractés d'un work in progress, s'anirà catalogant, restaurant si cal, i estudiant a fons l'obra de Muxart, i d'aquest intens procés, que es farà a la vista del públic, n'emergirà la selecció d'obres definitiva (unes 70) per al recorregut expositiu estable. “És una feina que es fa abans d'obrir un museu però que nosaltres volíem transgredir”, explica la filla de l'artista. Muxart tenia moltes ganes de veure realitzat el seu espai d'art. I ho volia veure en vida. 70 anys de dedicació voraç a la pintura ben bé que s'ho mereixen.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.