El català, més atractiu

El català guanya punts. Un exemple: el 35% de la població té el català com a llengua inicial –que és la que s'aprèn a casa de petit–, però el 39,4% la trien com a llengua amb la qual s'identifiquen –és la resposta a la pregunta Quina és la seva llengua?. Aquesta diferència, tot i ser petita, evidencia un cert creixement de l'ús de la llengua catalana i es pot entendre com que guanya capacitat d'atracció. Així ho indiquen les conclusions de l'informe Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010, elaborat pel Baròmetre de la Comunicació i Cultura a partir de 33.000 entrevistes personals.

“No podem dir que siguin els resultats esperats, però sí que el català està en una dinàmica positiva”, va indicar Miquel Àngel Pradilla, director de la Xarxa CRUSCAT, la xarxa científica dependent de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) que fa recerca sobre la situació de la llengua. El document, impulsat per CRUSCAT i la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura (Fundacc), revela el resultat del sistema educatiu, perquè més del 96% de les persones nascudes a Catalunya parlen el català, mentre que només ho fan el 57% dels nascuts a la resta de l'Estat i el 40% dels originaris de l'estranger. Aquest pas per l'escolarització durant la democràcia també es fa notar quan es mira l'evolució per edats del col·lectiu autòcton: la capacitat per entendre'l i parlar-lo és la mateixa, tot i que a l'hora d'escriure'l la corba baixa molt a partir dels 44 anys.

Al costat dels elements optimistes que van voler destacar els promotors de l'estudi –sobretot que el català presenta més atracció que el castellà com a llengua d'identificació–, també és cert que es fa palesa encara una gran diferència si es comparen les competències lingüístiques en català i en castellà: el 95% de la població entén el català; el 77,5%, el parla, i el 60,6%, l'escriu; mentre que el 99,9% entén el castellà; el 99,8%, el parla, i el 99%, l'escriu. És a dir, que encara queda molt de camí per córrer.