[D]
0
Cultura
14 abril 2011 2.00 h

des. la

de. frontera

Decàleg de modernitat

Estudies o dissenyes? És la pregunta irònica que es va posar de moda al final dels anys vuitanta i principi dels noranta i que exemplifica el ressò de l'anomenat boom del disseny al nostre país. Però Catalunya ja havia donat excel·lent disseny molt anys abans (no oblidem els grans pioners com Miquel Milà, André Ricard, Rafael Marquina) i n'ha donat molts anys després. Si no, comproveu-ho fent una passejada per l'exposició dels 50 anys dels premis Delta de disseny industrial que es pot veure fins al 26 de juny al Palau Robert de Barcelona. Organitzada per l'ADI-FAD, l'associació que des de dins del FAD organitza aquests guardons, la mostra és una repassada de mig segle de disseny industrial.

Els comissaris de l'exposició, Uli Marchsteiner i Viviana Narotzky, remarquen l'alt nivell de qualitat de les peces exposades. “Són bells, són pràctics i tenen una alta càrrega de modernitat”, diu Marchsteiner. En el recorregut del Palau Robert hem construït un petit decàleg dels deu millors objectes de l'últim mig segle.

Llum de peu TMC.

Aquest llum de Miquel Milà és tot un clàssic (Delta d'Or 1961). La prova del seu gran disseny, simple i funcional, és que les diverses versions de la peça continuen venent-se al mateix ritme que el primer dia.

Setrilleres Marquina.

Rafael Marquina va idear un sistema antigoteig que ha creat escola i... còpies. Delta d'Or 1961.

Motocicleta Impala

. De Leopold Milà. Delta d'Or 1962. Gran èxit de l' empresa Montesa.

Ampolla Rania

. D'André Ricard. Era present a gairebé totes les cases i va rebre el Delta d'Or el 1967. Totalment ergonòmica.

Lettera 36.

Hispano Olivetti va encarregar a Ettore Sottsass una màquina d'escriure portàtil d'allò més pràctica. Delta d'Or 1970.

Tamboret Frenesi.

Del col·lectiu Transatlàntic. Gaire còmode no ho era, però va esdevenir el símbol del disseny més experimental de l'època del boom. Delta de Plata 1986.

Penjador Ona.

Bonic i resistent, el penjador de fusta de Montse Padró i Carles Riart va ser Delta d'Or el 1992.

Banc Lungo Mare.

Sorprenent i juganer, aquest banc de l'arquitecte Enric Miralles és gairebé una escultura. Delta d'Or 2001.

Aparell d'ortodòncia de Luis Carrière.

Gairebé ni es veu, ni es nota. És una interessant col·laboració entre l'àmbit sanitari i el disseny. Va ser el sorprenent Delta d'Or del 2009.

Bicicleta urbana Urbikes.

Aquesta bicicleta d'ús públic, d'Eduard Sentís, s'utilitza a ciutats com Granollers i Vic. És un vehicle més estable, sòlid i més difícil de robar que altres conegudes bicicletes públiques.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a