L'ànima d'un barri
El fotògraf gironí Toni Vilches inaugura avui a La Mercè ‘Un any a La Bodega', una exposició que capta l'esperit i les històries anònimes d'un local del Barri Vell
La mostra es compon de 40 imatges que juntes formen una història gràfica d'allò més suggeridora
Es titula Un any a La Bodega, però es podria haver titulat ben bé Tres anys a La Bodega. Perquè aquest és el temps que ha dedicat el fotògraf gironí Toni Vilches a portar a terme la que sens dubte és la seva primera gran exposició, que des d'avui i fins al 7 de maig es pot veure al Centre Cultural la Mercè. Quaranta fotografies que si individualment són potents juntes formen una història gràfica d'allò més suggeridora.
Tot va començar l'estiu del 2008, quan prenent com a referent una idea extreta del film Smoke, de Wayne Wang, es va proposar captar una foto diària de La Bodega, un petit celler de vins situat al cor del Barri Vell de Girona que batega vitalitat convertit en punt de trobada de gent diversa. A Toni Vilches, el local –una mena d'“oasi”– el retrotreia a la seva infància, viscuda al carrer de la Força quan el nucli antic gaudia de més caliu humà i la gent ocupava el carrer.
Com a entusiasta de les “històries anònimes i quotidianes” i dedicat professionalment als reportatges seriats, Vilches es va anar entusiasmant, dia a dia, foto a foto, amb aquest projecte personal que ha anat compaginant amb la seva feina de fotògraf d'agència i freelance. Un reportatge que hauria atret de ben segur els seus referents recognoscibles en les fotos que pren, que no són altres que William Klein, Cartier-Bresson o Danny Lyon –“em vaig fer fotògraf per ells”, confessa–; fotògrafs clàssics, de carrer, d'instants, situacions... i de blanc i negre.
Precisament aquest element, el blanc i negre, caracteritza aquesta mostra fotogràfica. Un blanc i negre marcat, de gran contrast, cru i dur, en què els clarobscurs condueixen la mirada pels límits (i més enllà) de l'enquadrament.
Complicitat i passió
El fet que aquest reportatge estigués lliure d'exigències i no comportés cap sèrie de terminis d'entrega, i fins i tot no estigués marcat per cap altra pretensió que la d'arribar a bon port o l'exigència pròpia de l'artista, va permetre que el seu autor “disfrutés del moment” en cadascuna de les imatges que captava. D'aquesta manera, com creu convençut Vilches, “el resultat es nota”. Lluny de les limitacions de l'esteticisme, les imatges que formen l'exposició són fotos amb ànima, que traspuen aquell element incondicional que és la complicitat i la passió d'un fotògraf tan reconegudament emocional com és l'autor de la mostra.
Els protagonistes
Per Vilches una altra clau de l'extraordinari resultat d'aquesta sèrie fotogràfica són els personatges. “En realitat el leitmotiv d'aquest i altres projectes meus és la gent, i La Bodega m'ho ha proporcionat”, afirma. És així com a Un any a La Bodega trobem fils conductors, personatges que vénen i se'n van, com ara en Jose, “que malauradament ja no és entre nosaltres”, o l'Antonio, “al qual et trobes quasi cada dia”. També, com a referent del pas del temps, trobem la presència d'una nena, que obre de nadó i tanca com a infant l'exposició. I com aquells secundaris als quals agrada robar escenes, destaquen els gossos d'alguns clients, que també formen amb la seva identitat pròpia part essencial d'aquest espai vital. Tampoc no hi falten, és clar, l'Enric i en Jaume, pare i fill propietaris d'aquest local.
Tot plegat permet a Vilches remarcar que el que ha buscat és “captar els instants, moments anònims, gens èpics...” i s'ha trobat “amb fotos intenses de grans moments quotidians”. Ningú no ho podria resumir millor.
Concebuda per ell mateix i Jaume Pujol, i comissariada per Martí Artalejo, la mostra s'inaugura aquest vespre (19.30 h). El dimecres 13 d'abril (19 h) hi ha programada una visita comentada per l'artista.