Un impost contra els especuladors
Creix el consens internacional a favor d'una taxa sobre les transaccions financeres i ja forma part de l'agenda dels líders polítics
Sarkozy incorpora
la fiscalitat com una prioritat en la propera reunió del G-20
La incursió de la taxa sobre transaccions financeres (TTF) a l'agenda de la cimera del G-20 d'enguany ha estat celebrada com una victòria per les entitats que des de fa anys defensen l'aplicació d'un impost a les operacions de capital de gran envergadura com un mitjà per combatre els moviments especulatius i recaptar fons per a la lluita pel desenvolupament. El 24 de gener passat, el president francès, Nicolas Sarkozy, va anunciar que la taxa estaria entre les prioritats de la presidència francesa del G-20, en entendre que és un mecanisme “moral” atesa la crisi financera que ha patit el món. Amb tot, Sarkozy no ignora les dificultats: “Sé molt bé que la taxa té grans enemics o grans adversaris en el camí. Intentarem convèncer-los”.
També el Parlament Europeu s'ha mostrat favorable a la mesura fiscal després d'escoltar un informe elaborat per la diputada i magistrada francesa del grup dels verds el 9 de març passat. I encara més recentment, el cap de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha manifestat la seva satisfacció per la inclusió de la TTF en les agendes polítiques internacionals: “Hem de responsabilitzar aquells que desencadenaren aquests esdeveniments desafortunats dels darrers anys, per la qual cosa estic a favor d'un impost a les transaccions financeres”, va explicar Juncker.
ROBIN HOOD.
La taxa Robin Hood beu de l'anomenada taxa Tobin, que a finals de la dècada dels noranta va ser un dels referents del moviment antiglobalització i, en concret, del grup ATTAC (Associació per la Taxació de les Transaccions i per l'Acció Ciutadana) originat a França i amb ramificacions a Espanya, en favor d'un desenvolupament més democràtic dels mercats. Intel·lectuals de la talla d'Ignacio Ramonet o Susan Georges han estat portaveus del moviment.
La crisi financera ha significat un revulsiu per a la TTF, que progressivament ha anat entrant en el discurs dels líders polítics mundials. Entre els més fervorosos defensors de la idea hi havia l'exprimer ministre britànic Gordon Brown, un dels artífexs del consens internacional que ara sembla existir.
Un estudi publicat per la Fundación Ideas del PSOE destacava l'enorme pes que el sector financer ha assolit en l'economia global gràcies a la falta de fronteres, control i fiscalitat: “El volum d'operacions financeres ha passat de ser 25 vegades el PIB mundial a mitjan anys noranta, a representar actualment 70 vegades el PIB mundial”. El problema real és que bona part d'aquest volum radica en les operacions intradia amb finalitats merament especulatives. La capacitat d'aquestes operacions s'ha posat de relleu en els atacs contra el deute sobirà d'alguns estats com ara Espanya durant el 2010. “Els consumidors que compren qualsevol tipus de béns i serveis paguen impostos indirectes sobre les seves operacions (IVA i altres impostos), i en canvi en els mercats financers els agents participants poden realitzar transaccions de qualsevol dimensió, sense estar sotmesos a cap tipus de tributació”, critica l'informe Impuestos para frenar la especulación financera, coordinat pel premi Nobel d'Economia Joseph E. Stiglitz.
Els defensors de la taxa entenen que ajudaria a reduir les conseqüències negatives que es deriven de les operacions a molt curt termini i l'alt risc que assumeixen. També aportaria informació sobre aquest tipus d'activitat.
La taxa Robin Hood és una proposta consensuada per uns dos centenars d'organitzacions de tot el món que reclamen que s'apliqui una petita taxa del 0,05% sobre el capital de cada operació, amb una previsió de recaptació de 600.000 milions d'euros cada any i 6.300 milions, en el cas de l'Estat espanyol, segon calcula Intermón-Oxfam. Susana Ruiz destaca que la implementació de la mesura no suposaria cap complicació tècnica i posa l'exemple de la Stamp Duty del Regne Unit, que grava la venda d'accions amb un cost de recaptació molt baix i l'aplicació de la qual no ha significat per a una capital financera com Londres una pèrdua de pes internacional en favor de places més amables, com es podia témer o com els contraris a la TTF adverteixen que pot passar.
IMPOST FINALISTA.
Susana Ruiz es declara “optimista” tot i que assegura que cal mantenir “la pressió alta perquè els lobbies financers són molt potents”. Però també és cert que la seva popularitat no es troba en el millor moment i que l'opinió pública està molt sensibilitzada respecte que cal actuar.
Tobin sempre va abominar dels qui demanen la taxa
L'economista nord-americà James Tobin va morir el març del 2002 sense haver mostrat cap simpatia pels moviments que trenta anys després de fer la seva proposta de taxa sobre les transaccions financeres l'havien fet senyera de les seves reivindicacions antimundialització. Pocs mesos abans de la seva desaparició, el premi Nobel d'Economia va concedir una entrevista al setmanari alemany Der Spiegel en què va recordar que havia proposat un instrument econòmic per combatre els atacs especulatius contra les divises, sense que la recaptació li plantegés cap neguit: “Els ingressos fiscals per mi són un subproducte”, va dir.