Desenfocament de gènere

Us recomano fer alguna vegada aquest exercici: buscar en qualsevol diari, de qualsevol dia: quantes dones hi apareixen? En qualitat de què? Hi apareixen amb noms i cognoms o de manera anònima? Segurament el resultat us sorprendrà, perquè la seva presència no es correspon amb la realitat i, de segur, apareixen en aquells àmbits considerats de dones. Els mitjans de comunicació, la finestra que ens mostra els models culturals, creences i patrons de comportament que, conscientment o no, la societat intenta imitar, sovint ignoren les dones: invisibilitzen les aportacions de les dones a la vida pública i perpetuen els estereotips de gènere.

El protagonista de la informació per excel·lència és un home, líder en el seu camp i amb un discurs apropiat per ser interpretat pels mitjans. En canvi, la figura de la dona en els mitjans s'ha vingut caracteritzant per la seva absència. El fet de gaudir de menys representació en les altes esferes del poder polític, econòmic, cultural o social comporta tenir menys possibilitats d'exercir els papers protagonistes de la informació, com a actrius directes o com a fonts d'informació.

Però per què passa això? Tradicionalment les dones hem estat socialitzades per ocupar espais privats i els homes, per als públics. A mesura que les dones s'han anat incorporant als escenaris públics, s'ha incrementat i diversificat la seva aparició en els mitjans, però encara s'està lluny que estiguin presents en termes de paritat.

Caldria preguntar-nos si el protagonisme femení en la societat és tan pobre com el que es reflecteix en els mitjans. La participació de les dones en tots els àmbits de la vida pública i social està per sobre del percentatge del 24% en què les dones apareixen en l'escena pública.

Un altre dels trets que passa desapercebut i que provoca la discriminació de les dones és l'ús del masculí genèric. Cal treballar per l'ús d'un llenguatge inclusiu, ja que totes i tots sabem que el que no s'anomena, no existeix.

Els mitjans de comunicació tenen una gran tasca pendent, és imprescindible que tinguin en compte la riquesa i la complexitat que conformen les societats, també les d'aquells països on la pobresa afecta en major mesura les dones. Perquè el treball col·lectiu contra les desigualtats entre homes i dones desemboca en la lluita contra una de les més importants causes estructurals de la pobresa: la desigualtat de gènere.