Gràcia i Sarrià capitalitzen la mobilització sobiranista

Amb l'eufòria ja més calmada després dels esperançadors resultats de participació de la consulta sobre la independència celebrada diumenge, ahir va ser el torn de fer una lectura i posterior valoració en fred de les dades. Malgrat que des de la plataforma Barcelona Decideix no s'han volgut donar xifres segmentades dels vots registrats per districtes, sí que ha transcendit que Gràcia i Sarrià han estat els que han assolit una mobilització més elevada, que supera amb escreix el 18,14% registrat en el conjunt de la ciutat.

En el cas concret de Gràcia, un dels grans bastions de l'independentisme barceloní, aquest percentatge ja s'havia ultrapassat amb certa solvència a les 17 hores. L'Eixample ha estat un dels altres territoris on la resposta ha estat més positiva. No en va es tracta d'un districte amb un perfil polític i social que en les eleccions locals o catalanes acostuma a fidelitzar majories de color nacionalista. Ara bé, la interpretació d'aquestes xifres s'ha d'agafar en pinces, ja que el fet que els electors no tinguessin un col·legi assignat, propiciava que poguessin votar a la zona que més els convingués, contràriament al que passa en unes eleccions oficials.

Per contra, Nou Barris ha estat la zona on la consulta ha tingut més dificultats, ja que la participació ha estat per sota de la mitja de la ciutat i no ha arribat al 50% de la de Gràcia. No es tracta de cap sorpresa, ans al contrari, ja que des de la plataforma Barcelona Decideix ja es donava per fet aquest escenari. Per aquest motiu, el dia 12 de març passat es va organitzar una jornada de votació anticipada que, a la pràctica, ha servit per acaptar el gros de sufragis comptabilitzats al districte. Nou Barris és un dels grans feus, ara en estat letàrgic, del PSC. En alguns barris molt concrets i amb una dinàmica molt complexa de la ciutat –com és el cas del Polvorí, el Morrot o també de les Cases Barates–, l'experiència ha tingut un impacte testimonial.