L'hora de treballar tots per l'Estat propi

Aquesta setmana hem recuperat una part d'allò que havíem perdut, el nostre web corporatiu (www.ccncat.cat). Tots aquests mesos que no hem estat sota els focus dels mitjans hem continuat treballant i ho hem fet amb ànims renovats i amb la seguretat que tot allò pel qual fa dos anys que estem lluitant és avui tan o més vàlid com ho era quan vam fundar el Cercle Català de Negocis.

Diuen que de les experiències se n'aprèn, i nosaltres, després d'un temps de reflexió, hem après que el procés cap a la consecució d'un Estat propi l'ha de liderar la societat civil. És trist constatar que als partits polítics del nostre país un arbre no els deixa veure el bosc. El tacticisme electoral els porta a ser incapaços d'elaborar una proposta de futur que engresqui el conjunt de la ciutadania, que la faci creure que un Estat propi és possible jurídicament i, encara més, és viable econòmicament. Ho hem vist, fins i tot, aquests darrers dies amb la consulta sobiranista de Barcelona, que ha estat utilitzada per uns i altres en benefici d'interessos electorals, no pas de país.

Arribats a aquest punt, doncs, considerem que la societat civil organitzada s'ha de posar al capdavant del procés i ha de començar a dissenyar quin estat volem i com el volem. Cal dotar de contingut, d'estructura, una idea que per a molts és només una paraula buida per bé que atractiva, parlo de la independència. La construcció d'un Estat propi no s'improvisa, per això cal que tots hi esmercem un gran esforç des dels nostres respectius àmbits.

Aquests mesos la gent del CCN hem seguit anant per pobles i ciutats del Principat explicant als nostres conciutadans els beneficis d'un Estat propi per a Catalunya. Puc constatar que moltes persones han pogut per fi disposar d'arguments sòlids que fins ara els han estat amagats i que els feien dubtar de la viabilitat d'una Catalunya europea. I al final de les presentacions sempre ha sorgit la mateixa pregunta: “I ara que ja sóc plenament conscient que Catalunya té la necessitat imperiosa de ser lliure i que això és possible, jo, què faig?”

La pregunta només té una resposta: treball. Treballeu tots i cadascun de vosaltres en el vostre entorn més pròxim per a la consecució d'un Estat propi.

Expliqueu als que ho volen sentir, i també a aquells que es fan el sord, els arguments que justifiquen un Estat propi. Poseu el vostre gra de sorra integrant-vos en organismes que defensen la realitat social, econòmica i cultural d'aquest gran país. Viviu una Catalunya en positiu que vol sortir de la crisi malgrat que li costa fer-ho perquè la tenen lligada de mans i peus gràcies a l'espoliació fiscal. I sí, ajudeu-nos a fer créixer el Cercle Català de Negocis. Doneu-nos la massa crítica necessària per fer que l'autèntic empresariat d'aquest país, el de les petites i mitjanes empreses (el 99% del teixit empresarial català) tingui una veu pròpia, forta, que sigui escoltada i respectada i que trenqui el monopoli d'una elit empresarial preocupada només de com una mala relació amb Espanya afecta el seu compte de resultats.

Jo treballo per l'Estat propi. Nosaltres treballem per l'Estat propi. Ara és el torn de tots vosaltres. No ens falleu, no us fallarem.