Una reflexió sobre la Volta i el ciclisme català

Un cop finalitzada l'edició del centenari de la Volta Ciclista a Catalunya, vull fer una reflexió sobre aquesta i l'estat del ciclisme de carretera a Catalunya.

Des de l'any 1965 he col·laborat en diferents càrrecs en la seva organització. He viscut edicions amb Merck, Ocaña, Indurain, etcètera, enguany amb Contador en molts moments he rememorat moltes d'aquestes.

Les meves gràcies personals a totes les institucions que amb el seu suport han fet possible la Volta, començant per la Generalitat de Catalunya, diputacions, ajuntaments de les poblacions d'arribada o de sortida del recorregut, així com també a totes les poblacions de pas que han animat el pas de la cursa. A la premsa també, tot i la llàstima de TV3, que ha perdut una oportunitat única per ensenyar Catalunya al món.

Però tot té una taca negra. En aquest cas la Federació Catalana de Ciclisme, presidida per la senyora Carme Mas.

Es va fer un xantatge fent-li dir a una empleada de no autoritzar la Volta si no es pagaven les taxes abans del seu inici. Norma per la junta de la presidenta dita que aprovada.

A més, pocs mesos abans, la mateixa federació va cobrar i retenir una quantitat destinada a una entitat durant més de quatre mesos, havent-la de requerir oficialment per al seu cobrament.

Aquests fets els vaig fer públic en un programa de ràdio de ciclisme, i vaig rebre tota classe de suports i felicitacions per part dels dirigents de molts clubs ciclistes que organitzen curses o tenen equips ciclistes de carretera. Una especialitat a què aquesta presidenta no dóna suport. S'han anul·lat un gran nombre de curses, fet que li és indiferent, ja que la seva única motivació és viure i viatjar a costa i per compte del seu càrrec. Quina gran diferència amb anteriors presidents tals com F. Parera, M. Arbós, J. Mariné o A. Molist.