contra xifrada
Llibres arreu
de nens d'arreu del món equipats amb un lector electrònic l'objectiu per al 2015, amb un pressupost de 50$ per alumne
1 milió
Pot l'eina electrònica protagonitzar una revolució en la difusió de la cultural semblant a la de la impremta de Gutenberg? David Risher, executiu d'Amazon, i Colin McElwee, exdirector de màrqueting d'Esade, van fundar l'empresa sense ànim de lucre Worldreader.org amb l'objectiu de fer del llibre electrònic l'eina per esperonar la lectura a les àrees del planeta desafavorides, on justament alfabetització i educació poden esperonar el redreçament econòmic.
“Hem vist, en poblets de Bolívia o Ghana –explica Colin McElwee– que hi ha grans dificultats logístiques (grans distàncies, males carreteres) per portar-hi llibres de paper, fins al punt que en algun lloc eren un bé tan preciós que els tancaven amb pany i forrellat”. El Kindle, el lector d'Amazon, és l'eina que pot fer el miracle: la tecnologia 2G i 3G permet que als lectors electrònics, a qualsevol punt del món, arribin milers de llibres, a un cost gairebé zero, contra el dòlar que carrega el viatge per mar en mercant per cada llibre de paper.
A quatre hores de la capital, Accra, Worldreader està fent l'assaig pilot, en 500 escolars, que ha de demostrar que l'e-reader, que encara lleva escepticisme al Nord, pot ser una poderosa arma d'emancipació al Sud. En el test, pressupostat en 800.000 euros i que es clou al juny, al final del curs acadèmic, s'han format tres grups: un que ha seguit el curs sense tenir llibre electrònic, un altre que n'ha disposat parcialment i un tercer que ha fet servir aquesta eina. En una prova de mig curs, realitzada fa pocs dies, “ja s'ha observat que el llibre electrònic ha fet efecte, positiu, en capacitat lectora i de redacció”. Durant aquest temps, els nens i nenes del test se n'han arribat a descarregar 35.000. “Hem pogut veure que quan els nens s'enduen el lector a casa volen seguir fent noves lectures”, explica sense amagar una certa emoció McElwee.
REGLES DEL MERCAT.
Ara es tracta de recaptar fons per escurçar la distància entre el cost del dispositiu electrònic i el preu que les autoritats locals, que en el cas el Ministeri d'Educació de Ghana són 50 dels 150 dòlars que costa ara un Kindle. “Podem provocar que sorgeixin condicions de mercats si els fabricants de dispositius s'adonen que a l'Àfrica estan davant una veta de mercat de 300 milions de nens. Els operadors de telefonia ja saben que Àfrica és un mercat ple de possibilitats per a la telefonia mòbil, amb una cobertura de fins al 65% a Ghana, però del 90% en un estat com Kenya, on també es desenvolupa l'experiència Worldreader.
Es tracta, doncs, que “hi vegin la possibilitat de grans vendes”, diu McElwee, que afegeix: “No sabem quin model pot sorgir: en alguns casos l'Estat pot comprar els llibres electrònics i distribuir-los i en altres poden ser les operadores de telecomunicacions les distribuïdores”. En tot cas, es tracta que els pares d'alumnes puguin adquirir per als seus fills tota la llista dels llibres de text que proposa el centre educatiu, a un terç del que costa el de paper, “aconseguim que, si ara només setze de cada cent nens acaba l'ensenyament obligatori, aquesta ràtio arribi a 25 en pocs anys”, remarca McElwee. Es tracta també de trencar el tòpic que quan hi ha necessitats bàsiques no es gasta en educació: “No és cert, si el preu és assequible, tothom està disposat a gastar”
No hem d'oblidar que als Estats Units, per exemple, la comunitat afroamericana sempre ha mantingut viu l'interès per recuperar els seus ancestres culturals. De moment, Worldreader ja ha aconseguit arribar a acords amb deu editorials. Problemes tècnics amb el llibre electrònic? “Hauries de veure a Àfrica la creativitat per resoldre el problema de la càrrega del mòbil, amb bateries de cotxe, al bell mig de la jungla”.