Economia

El comerç tradicional dels nuclis antics gironins resisteix malgrat la crisi

Tot i les dificultats econòmiques, en la majoria dels barris més cèntrics es manté el nombre d'establiments

Una illa de vianants de referència a la demarcació, per la seva antiguitat i extensió, és la del centre de Figueres. Jordi Rotllant, president de l'associació Comerç de Figueres (370 membres), explica que la crisi s'ha notat en el fet –desconegut fins ara– que s'han penjat uns quants cartells de «Es traspassa». «De totes maneres han durat poc i en aquests moments potser en queda un i prou», diu Rotllant. Com a la capital de l'Alt Empordà, al centre de Palafrugell el comerç resisteix perfectament, si ens fixem en els locals ocupats. Segons informa l'Acopa (l'associació formada per 220 dels cap a 300 establiments de la zona), són escassos els locals que resten buits perquè sol haver-hi molta demanda de comerciants que estan situats a la perifèria i els interessa traslladar-se al centre. Els seus col·legues de Palamós descriuen una situació igual o fins i tot millor. «Podríem dir que hi ha llistes d'espera, per ocupar locals», resumeix Carles Arnall, president de Fecotur (260 comerciants). Segons el seu parer, Palamós es beneficia de la doble condició de municipi turístic i pol d'atracció dels pobles de la comarca.

A l'àrea metropolitana de Girona la competència de les grans superfícies dels afores dels nuclis pot haver fet minvar la facturació del comerç tradicional, però de moment no ha comportat pas la seva desaparició. Josep Maria Noguer, de Girona Centre Eix Comercial (300 associats), assegura que si bé hi ha alguns locals buits, de seguida hi ha algú interessat a ocupar-los.

A Salt, l'obertura de l'Espai Gironès podia haver suposat un daltabaix, però no ha estat així. El president de la federació de comerciants i botiguers d'aquest municipi, Josep Berga, creu que no hi ha prou locals buits per considerar-ho un problema important. «De comerç n'hi ha, es resisteix bé», assegura.

La capital del Ripollès –una comarca molt castigada per la crisi– està immersa en la transformació del barri vell, gràcies a la llei de barris de la Generalitat. Tot i que de manera lenta, l'elevat nombre de locals buits que s'hi podien veure fa pocs anys, de mica en mica es van ocupant. «A mesura d'anar arranjant edificis, la gent s'ha anat interessant per ocupar els baixos», explica el regidor d'Urbanisme, Eudald Casas.

Banyoles té Girona massa a prop

Al barri vell de la capital del Pla de l'Estany hi ha força locals tancats, però es considera que la causa principal no és tant la crisi com el problema endèmic del comerç tradicional de la ciutat: la proximitat de Girona. L'any 2008 –és a dir, abans que la crisi colpegés fort– l'Ajuntament va registrar 66 baixos desocupats, xifra que representava el 15% del total. Segons explica la regidora de Promoció Econòmica, Joana Vilà, aquest any, per tercer consecutiu, s'han obert unes línies de subvencions per a l'obertura o millora i condicionament de locals comercials. «En les bases –fa notar Vilà– es dóna més puntuació si s'ocupa un local tancat.»

El relleu generacional, en perill

L'habitual traspàs de la botiga o de la petita empresa de pares a fills està deixant de ser la norma. Tot i que no hi ha dades que ho corroborin, aquesta és la impressió recollida per la Càtedra Cambra de l'Empresa Familiar de la UdG. La seva directora, Dolors Muñoz, així ho assenyalava recentment i n'analitzava la causa. «És degut al fet que els fills a vegades no volen patir tot el que han patit els pares. Els fills tenen una preparació millor i diuen ‘jo, per què m'he de complicar la vida, fent totes les hores del món i més, quan a fora podré tenir un altre tipus de vida?' Quan parles amb empresaris t'ho expliquen: ‘el meu fill, si troba alguna altra cosa, se n'anirà'.» Independentment d'aquesta realitat, la càtedra sosté que els negocis de caire familiar són els que ho tenen millor per sortir-se'n de la crisi.

El centre d'Olot, esperant temps millors

La crisi econòmica va enganxar el barri vell d'Olot en hores baixes: s'havia degradat com a zona residencial i molts comerços s'havien traslladat cap a carrers més pròspers. Des de fa uns anys s'hi està aplicant una reforma urbanística i arquitectònica i s'hi intervé des del punt de vista social, en el marc de la llei de barris de la Generalitat, però en aquests moments a la quadrícula limitada per la places Major i Campdenmàs i el carrer del Carme s'hi poden veure molts locals buits. Al 2008 n'hi van comptar 135. Per dissimular-ne alguns, es van instal·lar uns decorats en dos punts del carrer del Carme, com si fossin els aparadors d'una llibreria i d'una botiga de joguines. Aviat en posaran dos més, al carrer dels Sastres. Un dels objectius del pla de barris és precisament capgirar aquesta situació. El consistori va crear una borsa de lloguer i ha fet d'intermediari en algunes operacions, amb resultats discrets. La regidora de Promoció Econòmica, Fina Soler, explica que l'Ajuntament ofereix ajudes importants per fer obres de millora –com ara subvencions del 20% del pressupost, a fons perdut i fins a 2.000 euros– acumulables a les que ofereixen altres administracions. De moment són pocs els que s'hi han apuntat, segurament perquè la crisi no convida a invertir i no pas perquè no creguin en el futur del barri. Des del darrere dels taulells es veu amb preocupació aquest panorama, que s'atribueix a les reticències a obrir negocis, sigui aquí o en un altre lloc. La presidenta de l'Associació de Comerciants, Mercè Soler, hi afegeix que a vegades es demanen uns lloguers massa cars. «Tot i així –remarca– de tant en tant s'obre algun establiment».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.