El Banc d'Espanya ja controla Catalunya Caixa i Unnim
L'Estat fa una valoració ínfima de les entitats i, fins i tot, taxa la vallesana en un euro
Assegura la viabilitat de les catalanes, però no d'una CAM que “és el pitjor del pitjor”
Injectarà ara 7.500 milions de diner públic
El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, no va ocultar ahir l'assossec per haver tancat la recapitalització de les caixes d'estalvis amb la nacionalització de les últimes tres entitats: les catalanes Catalunya Caixa i Unnim, i la gallega Nova Caixa Galicia. Arribat el moment de la veritat, però, el Banc d'Espanya va apostar per una valoració ínfima de les dues entitats catalanes i va assumir el 90% de Catalunya Caixa, la va valorar en el 9% del seu preu en llibres, i es va quedar amb el 100% d'Unnim després de taxar-la amb un preu simbòlic d'un euro.
Després de tres anys convulsos en què el Banc d'Espanya va passar de manera abrupta de ser el mirall regulador a imitar durant el 2008 a ser l'últim supervisor europeu que ordena el seu pati financer, Ordóñez va posar fi ahir a la recapitalització del sector amb la injecció de 7.550 milions de diner públic, dels quals 1.718 milions són insuflats a Catalunya Caixa perquè elevi el capital principal al 10,8%, i 568 milions van a Unnim perquè la vallesana arribi al sostre legal del 10%. Ordóñez va justificar la taxació mínima perquè ara posa en joc directament diner públic. “El FROB és el contribuent i no pot pagar més del que val”, va dir.
Els clients de les dues entitats no detectaran cap canvi en la seva relació. La nacionalització, però, sí que remourà els gestors. Si bé a Catalunya Caixa el Banc d'Espanya confia en Adolf Todó tot i que el fons de reestructuració ordenada de la banca (FROB) hi aterri amb el 90% del capital, a Unnim el FROB hi nomenarà tres gestors i Antoni Abad serà el garant de “la identificació amb el Vallès i la vida catalana”, en paraules del supervisor.
L'horitzó de les dues en mans estatals, però, és temporal. Si el supervisor ja busca fusionar Unnim amb un gran grup, a Catalunya Caixa el FROB hi podria romandre un màxim de cinc anys esperant que aparegui el cavaller blanc en forma d'inversors –preferentment catalans– que recomprin la caixa a l'Estat el 2012. Ordóñez, no obstant això, va avisar que el preu de recompra serà el que paga el FROB més un 12,5% d'interès. “És diner del contribuent i ha de ser retribuït”, va raonar.
Tot obert en la CAM
Ordóñez va elogiar la viabilitat de les catalanes per contrast amb l'entitat alacantina CAM, que ha consumit 2.800 milions (dels 7.551 milions totals), que el Banc d'Espanya ja insinua que no recuperarà íntegrament. Just quan el supervisor busca nuvis a la CAM per a una subhasta futura, Ordóñez sorprenia amb un menyspreu vehement: “La CAM és el pitjor del pitjor”, exclamava. I va confessar que ho veu “tot obert” en relació amb l'alacantina, inclosa l'opció de no trobar cap comprador. “Però tindrà algú seriós en la gestió, i els dipositants poden estar tranquils”, va assegurar. Atès l'escàndol de les multimilionàries prejubilacions que han cobrat els antics directius de la CAM, Ordóñez –insistent predicador de moderació salarial per als assalariats de base– va qualificar l'episodi d'“escandalós”, però promet “no actuar amb les vísceres, sinó amb el dret”.
El governador del Banc d'Espanya admet que el cost de 7.551 milions “pot semblar molt a un ciutadà normal, però en altres fòrums és una quantitat petita”. Dels 15.152 milions en què va xifrar la necessitat de capital de bancs i caixes al febrer, la factura queda en 13.389 milions entre els 7.551 que injecta el FROB i els 5.838 captats en sortides a borsa i ampliacions de capital. El mapa bancari deixa una pròrroga de 25 dies a Liberbank (grup de Cajastur) i Mare Nostrum per buscar 300 milions que els donin el 10% de capital principal exigit.
“Això no acaba; el moment és dur”
La crisi devora cada episodi amb tanta celeritat que el mateix governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va recordar que la recapitalització de les caixes i el decret que forçava la seva conversió en bancs era l'antídot a la ja oblidada crisi irlandesa. “I s'ha acabat, això? Doncs no, la crisi es manté i no només no s'ha acabat, sinó que és en un moment dur. No pensin que demà [avui] s'acaba el seu problema”, va alertar Ordóñez, adreçant-se a gestors de bancs i caixes d'estalvis.
Segons Ordóñez, el decret de capitalització ha permès que el focus ja no apunti cap a les caixes. “El problema és ara la incapacitat dels polítics de resoldre l'afer d'un país [Grècia] que és el 2% de l'euro”, raona. A l'Estat espanyol, però, el governador només preveu una altra recapitalització de les entitats si els preus del sòl caiguessin més del 60% que fixava l'escenari extrem de les proves d'estrès.
