L'atur de la discòrdia
Catalunya viu el pitjor setembre, amb 16.000 desocupats més
Treball responsabilitza les retallades de les autonomies de destruir llocs de treball
Homs troba “penós” l'argument i qualifica Madrid de “morós”
El setembre no acostuma a ser un bon mes per a l'ocupació, però el d'aquest any ha estat especialment dolent. El deteriorament de la situació econòmica i de les perspectives per als propers mesos, amb els temors d'una altra recessió, han portat el mercat de treball a una autèntica atonia. Cada cop es contracta menys i, tot i ser un any rècord en turisme, l'ocupació no se n'ha beneficiat tant com d'altres estius. El pitjor, però, ha arribat en acabar-se aquests contractes i l'atur s'ha disparat al setembre amb 16.282 aturats més a Catalunya, que torna a superar, per tercera vegada, els 600.000 desocupats. És el pitjor mes des del gener i el setembre més negatiu des que hi ha dades.
Amb aquesta situació, la classe política no està sent capaç d'oferir solucions i ara fins i tot, amb la proximitat del 20-N, s'esbatussa i s'imputen mútuament les culpes de l'atur. Les comunitats autònomes s'han convertit en l'ase dels cops sobre els problemes de l'economia: dèficit, endeutament i ara atur. La discòrdia la va sembrar la secretària d'Estat d'Ocupació, Mari Luz Rodríguez, que va culpar les retallades d'algunes autonomies de l'augment de l'atur: “Estan perjudicant l'ocupació i la qualitat de vida dels ciutadans”, va valorar, i va dir que 15.200 dels 95.800 nous aturats del setembre a tot l'Estat treballaven en els serveis socials, sanitat i educació per a comunitats autònomes i ajuntaments.
Les declaracions de Rodríguez van trigar ben poc a trobar respostes. Francesc Homs va tornar l'atac al govern espanyol amb contundència i va culpar la seva morositat de la destrucció de llocs de treball. “Si alguna cosa ocasiona l'atur són els morosos, i el govern espanyol excel·leix en aquesta especialitat”, va dir el portaveu del govern, que va qualificar les declaracions de la secretària d'Estat d'Ocupació de “desafortunades” i “irresponsables”. Homs va afegir que si Catalunya fa retallades és per l'exigència per part del govern espanyol de reduir el dèficit. De fet, va recordar Homs, l'executiu de Zapatero demanava el doble de sacrificis al govern per aconseguir un objectiu de dèficit que no podrà complir. “Tot junt fa pena”, va concloure. També Josep Antoni Duran i Lleida va atacar el govern espanyol i va dir que “ha d'assumir la seva incapacitat per generar feina”.
Des de Luxemburg, la vicepresidenta econòmica espanyola, Elena Salgado, va sortir a defensar la secretària d'Estat d'Ocupació i va dir que, si bé totes les administracions estan compromeses amb la reducció del dèficit, “una altra qüestió és on es fan els ajustos”. “Hi ha comunitats que han decidit fer-los en educació i sanitat. Nosaltres, pel contrari, creiem que és possible fer-los no en els serveis públics fonamentals sinó en altres àrees de l'administració relacionades amb la millora de l'eficiència”, va postil·lar.
Previsions, paper mullat
L'alça de l'atur està fent incomplir totes les previsions d'ocupació. El ministre espanyol de Treball, Valeriano Gómez, va admetre que l'últim trimestre serà pitjor del que s'esperava i que no es tancarà l'any amb la creació neta d'uns 100.000 llocs de treball que l'executiu espanyol estimava. El govern català va prometre, a principi de la legislatura, reduir l'atur a la meitat en quatre anys i, malgrat que el marge de temps encara és ample, el primer any està sent molt negatiu. El conseller d'Ocupació, Francesc Xavier Mena, va admetre ahir que la destrucció d'ocupació s'ha notat de manera “particular” a Catalunya. Per això posarà en marxa un “pla de xoc” amb mesures com plans d'ocupació, incentius a la con-tractació i d'altres actuacions. A més, el departament presentarà els cursos per a aturats avui mateix.
L'atur ha pujat en tots els sectors, però el protagonista, com a l'agost, han estat els serveis, que han deixat més d'11.000 persones sense feina a causa de la finalització dels contractes d'estiu relacionats amb el turisme. Aquest repunt s'ha notat de forma similar a Barcelona (4.000 aturats més als serveis), Girona i Tarragona (uns 3.000). A Lleida, els serveis comparteixen protagonisme amb l'agricultura.
LES FRASES
Els sindicats escalfen motors
Els agents socials van valorar negativament la dada d'atur i van tornar a demanar solucions a la seva mida: les patronals, més reformes per afavorir la flexibilitat interna a les empreses i els sindicats, que es retirin les darreres reformes en matèria laboral, que no estan generant llocs de treball. La contractació va baixar al setembre, un 3,5% interanual, i va fer-ho sobretot la indefinida, un 15%.
L'última reforma, que elimina el límit de contractes temporals i amplia el con-tracte de formació fins als 30 anys, ha provocat manifestacions dels sindicats dijous i divendres, amb motiu del dia pel treball digne.