Economia

Recapitalització de la banca

Els bancs espanyols sistèmics, Santander, BBVA, Bankia, La Caixa i Popular, han anunciat les seves estratègies per complir les seves obligacions. Tots coincideixen a anunciar que els compliran amb els seus propis mitjans, sense recórrer a ajudes externes

El passat 27 d'octubre i, després de moltes hores de tenir en suspens a totes les economies mundials els mandataris europeus van arribar a uns acords que, al dir de molts experts allunya el fantasma de la crisi de l'euro, encara que molts altres opinen que no soluciona els problemes més important. Els líders de la UE van arribar un triple acord: primer, condonar el deute grec en un 50%, segon, creació d'un fons de rescat d'un bilió d'euros per als països amb problemes i, tercer, recapitalizació dels bancs europeus, aspecte en el que m'agradaria centrar-me a continuació.

CORE CAPITAL I RISC SISTÈMIC.

La tercera reforma de Basilea va establir una nova ràtio de capital mínim per als bancs de tot el món del 4,5%, per a aplicar progressivament fins a arribar a el 7% en el 2019. En l'actual acord es disposa que aquesta ràtio passada al 9%, és a dir, dos punts més del màxim anterior i l'anticipació de tres anys en el seu venciment.

S'entén per risc sistèmic el que presenta una entitat financera amb un pes important en la seva àrea d'influència que, en cas de fer fallida pugui arrossegar a altres entitats, sectors i fins i tot a l'economia general. Per exemple, si un banc fa fallida i ha de vendre actius, la caiguda de preus que puguin experimentar els mateixos produirà problemes de liquiditat a altres bancs i fins i tot al sistema interbancari.

PLANS DE COBERTURA.

L'Autoritat Bancària Europea (ABE) calcula que els bancs europeus necessitaran 106.400 milions d'euros per a arribar a els nous nivells de solvència, dels quals a Espanya li corresponen 26.161 milions, dels quals 6.290 milions són necessaris per a cobrir la depreciació de la cartera de deute sobirà. En contrapartida podran deduir 11.200 milions per les obligacions convertibles en accions, la qual cosa suposa increment de capital i disminució de deute. També han de deduir-se els beneficis que es reinverteixin que s'estimen en 8.000 milions d'euros, sense afectar els dividends, pel que la banca té vuit mesos per a buscar 15.000 milions d'euros.

ESTRATÈGIES DELS CINC BANCS SISTèMICS

Els bancs espanyols sistèmics, Santander, BBVA, Bankia, La Caixa i Popular, han anunciat les seves estratègies per complir les seves obligacions. Tots coincideixen a anunciar que els compliran amb els seus propis mitjans, sense recórrer a ajudes externes; Banc de Santander descarta ampliar capital, decidit a mantenir la seva política de dividends; El BBVA calcula que el creixement orgànic serà suficient; Popular assegura que els nous requeriments no minvaran l'activitat ni alteraran els plans anunciats després de l'opa al Pastor; Bankia reduirà actius ponderats per risc per a millorar el ràtio de solvència i confia en el seu propi múscul; i a La Caixa en té prou capitalitzant beneficis i seguirà conservant participades i provisions.

Òbviament, els ingressos previstos per a finançar tot això produiran un encariment del crèdit que es concedeixin i, sobretot un increment molt important de les comissions, que ja s'anuncien.

DISCRIMINACIONS?

a)Mentre als bancs francesos o alemanys se'ls ha permès compensar les pèrdues reals en deute grec, als bancs espanyols no se'ls ha permès compensar les minusvalideses en deute sobirà espanyol amb les abundants plusvàlues en països llatinoamericans. Serà perquè els primers mantinguin la qualificació de triple A?

b)Per què es nega a tenir en compte a la banca espanyola que les reserves genèriques que ascendeixen a uns 8.500 euros? És que no són reserves?

c)Per què, mentre el FMI quantifica les necessitats de capita per al conjunt de banca europea en 200.000 milions, l'ABE solament estima la meitat? Quins criteris han seguit els uns i els altres?.

En definitiva, els bancs sistèmics no plantegen problemes de capitalització que no puguin resoldre per ells mateixos i amb els seus propis mitjans. No obstant això, els bancs no sistèmics podrien presentar dificultats que per la seva condició de no sistèmics semblen esbiaixar-se, encara que sorgiran desagradables sorpreses.

Finalment sorgeix un efecte que afecta a tot el sector bancari espanyol. Donant per descomptat que la banca espanyola es recapitalitzarà, com encararan els 157.000 milions considerats pel Banc d'Espanya com de risc morós? A pesar de les provisions de 50.000 milions d'euros, farien falta altres 100.000 milions. Òbviament, el problema presenta moltes llacunes que demandaran més mesures de les ara adoptades.

Qui té raó?

Santander i BBVA coincideixen que hi ha més oferta que demanda de crèdit, per la qual cosa cap banc espanyol vol restringir-lo per a recapitalitzar-se. Hi ha oferta però no demanda. El Ministeri d'Economia afirma que les noves exigències no solament no escanyaran el crèdit sinó que l'afavoriran. El candidat a governar Espanya, Mariano Rajoy, creu que l'acord afectarà en el futur el finançament de les empreses espanyoles, sobretot les pimes. El vicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almunia ha assegurat que l'acord va a favor dels bancs i no afectarà el finançament de l'economia real.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.