Europa i els EUA, un model esgotat

L'economia dels països més desenvolupats està seriosament amenaçada. El model socialdemòcrata de protecció social i el creixement basat en el desenvolupament demogràfic ja no funcionen. S'ha gastat durant anys més del que s'ha ingressat i s'ha confiat en la capacitat de pagament de les generacions futures. De fet, hem generat una bombolla, no immobiliària, sinó el que s'anomena una bombolla social. S'ha creat un gueto de països rics que han intentat mantenir uns privilegis sobre la resta; no obstant això, “la resta”, en la lluita per sobreviure, ha sabut utilitzar aquest sistema, i ara estan prosperant.

Aquest sistema, fins ara, ha afavorit l'explotació dels recursos dels països més pobres mantenint el know-how i el repartiment dels beneficis generats en les mans d'uns pocs. No obstant això, ara, els precursors del sistema global capitalista, els països d'Europa i els EUA, són els que estan sent víctimes del seu propi model.

Podem referir-nos als casos del Brasil i l'Índia com a dos bons exemples en els quals es demostra clarament com, partint de més baix, aquests països s'estan integrant amb èxit en el sistema econòmic global, creant riquesa i benestar per als seus ciutadans. El seu secret és que els seus ciutadans, amb menys avantatges socials i amb menys renda, produeixen cada dia més. En aquest camí seria aconsellable prevenir l'endeutament; és a dir, no viure per sobre de les seves possibilitats, com ha succeït als Estats Units i Europa, i evitar així la nostra “bombolla social”.

Un altre cas ben diferent és el de la Xina. Aquest país ha sabut utilitzar el sistema capitalista a favor seu però sense seguir les seves regles, és a dir, fent el que en podríem anomenar “paranys”. Basant-se en un sistema de sobreexplotació dels seus propis recursos, ja sigui persones, medi ambient, etc., sense respectar internament les regles de joc de l'ordre internacional, passant per alt els drets humans, i sense tampoc respectar les condicions de joc del sistema capitalista (proteccionisme, no deixar flotar la seva moneda), ha aconseguit generar un superàvit crònic que està absorbint tots els recursos econòmics mundials. Una mostra: les seves xifres de superàvit mensuals o les seves reserves acumulades.

Per superar el moment actual no només és necessari escometre retallades que desinflin la nostra “bombolla social”, sinó també establir correccions dràstiques al funcionament del sistema. Les quitacions del deute grec, o en un futur la italiana, o per què no la nord-americana, són només un mecanisme que equilibrarà els “paranys del sistema”. Hem d'afrontar amb una visió més global la problemàtica actual, ja que el que estem fent, especialment a Europa, és intentar trencar un mur amb el cap, en lloc de saltar-lo, la qual cosa està resultant molt dolorosa.