Economia

L'altra cara de l'estalvi

organitzats

Els subscriptors de les participacions preferents surten al carrer i s'organitzen per protestar pel que consideren una estafa de les entitats financeres

La majoria són gent gran que no pot assumir l'espera que implica la convertibilitat d'aquests títols

La plataforma que els agrupa calcula que cap a 300.000 catalans tenen el producte

Els subscriptors de les participacions preferents se senten estafats. Molts són gent gran que en el seu moment van col·locar els seus estalvis confiant en el responsable de l'oficina bancària i pensant que ho feien a termini. Denuncien la desinformació que va fer que adquissin participacions preferents, un producte complex que ara, per pressions europees, la banca vol reconvertir perquè figuri com a capital. Les alternatives no agraden. Caldria massa temps per recuperar la inversió.

MARCELO SÀNCHEZ

Estalvis retallats

Sempre havia tingut els estalvis a termini. El 2003, a la seva oficina de La Caixa li van suggerir posar aquells diners, cap a 14.000 euros, sense informar-lo, assegura, de les condicions concretes. Fa poc, l'entitat el va avisar de la situació i de l'oferta que el grup financer fa als subscriptors de les seves preferents, és a dir, bescanviar els títols actuals per bons convertibles en accions i subordinades, a raó de 70% 30%. Marcelo, ara jubilat, calcula que si vol retirar els diners, hi perdrà prop d'un 22,2%.

ISIDRE GARCIA ABAD

Calvari legal

És un cas complicat, ja que el 2006 va sol·licitar a la seva entitat, el Deutsche Bank, subscriure algun tipus de producte de dipòsit “que tinguessin la màxima qualificació, la triple A, amb el capital garantit i amb un màxim de cinc anys”. El responsable de l'oficina el va trucar al cap de quinze dies i van firmar un document, que mostra, en què no consta cap tipus de referència a les característiques del producte subscrit, que en realitat eren participacions preferents de tres entitats, Alliance, el Royal Bank of Scotland i el grup grec Eurobank.

García assegura batalla per aquest afer des del 2010, quan li van admetre que la subscripció era a perpetuïtat i no a cinc anys, com ell havia reclamat. Des d'aleshores, porta un calvari legal què només ha aconseguit documentació insuficient, com una ordre de compra de valors en què no consten ni les quantitats ni els venciments del que va adquirir. Està pendent dels litigis que ha posat en mans d'advocats i forma part de la plataforma d'afectats. Com a ironia final, recorda que, al banc, li van oferir un crèdit, “per si necessitava els diners”, tot i que, puntualitza, “a un interès superior en un punt” a la rendibilitat dels productes que intenta desencallar.

MIQUEL ROCHER

Atur més cru

El seu pare també està afectat, com prop de 300.000 catalans, segons es calcula. En Miquel parla, però, del seu cas: 50.000 euros en títols de Caixa Catalunya, 42.000 en deute subordinat i la resta en preferents. “Quan vaig invertir els diners –explica– vaig insistir que no volia cap risc. Ara els 42.000 euros en valen 28.000, i ja veurem quant recupero en el seu venciment, el 2018”. L'entitat li argumenta que com que està intervinguda pel FROB, no té autonomia per decidir i que la veu la té Brussel·les. Actualment està a l'atur. De fet, va descobrir que no podia disposar dels seus diners quan els va intentar treure del banc per sortir del pas.

EDITA GÓMEZ

Negoci en suspens

Edita, de 55 anys, va aconseguir “salvar” els estalvis que hi havia dipositat venent les seves participacions preferents quan encara hi va ser a temps. Parla, però, en representació del seu germà, molt afectat, que està “atrapat” en un producte que, com assegura, “li van vendre com si fos un dipòsit a termini fix”. Edita explica que la cosa es complica perquè ara els diners li calen per cobrir despeses i nòmines de l'empresa familiar de transports. “Potser caldrà tancar”, comenta, per culpa de “l'abús de confiança” de l'entitat, en què sempre li havien deixat clar que la liquiditat del capital era primordial i imprescindible. Ara, lamenta, La Caixa ni tan sols els permet fer un canvi de titular dels títols.

JAVIER JIMÉNEZ

Estalvis joves

Els joves són minoria, però també n'hi ha. En el cas de Javier, estudiant de química a la Universitat de Barcelona, va col·locar els estalvis que tenia guardats des de la primera comunió a La Caixa. Ara vol recuperar aquests diners per fer un màster i no pot. “Ni tan sols me'n van informar. Me'n vaig assabentar per un company de la facultat.” Els pares del Javier també han subscrit aquests “productes tòxics”, i el jove, que ha tramès escrits de queixa, des del conseller Mas-Colell fins a Rubalcava, lamenta que el seu pare està enfonsat i especialment “decebut” per l'actitud del director de la sucursal, amb qui tenia plena confiança.

RAÚL LÓPEZ

Sense document

Amb 35 anys, intenta alliberar participacions preferents de Telefónica, gestionades per La Caixa, que té subscrites des del 2002. “Ni tan sols me'n van donar contracte.” Ha reclamat el document a la seva sucursal, al barri de la Salut de Badalona, i l'hi han negat, assegurant que així ho recomanen els serveis jurídics de l'entitat. De moment, només ha rebut “llargues” fins que “Telefónica es pronunciï”, li han dit. El cas és que tirar el tema per la via legal el farà, segons tem, “perdre temps i diners”. “Mai no havia pensat que invertiria en borsa, volia un producte segur, i el resultat ha estat just el contrari”, s'exclama.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a