100.000 milions de rescat
L'Eurogrup imposarà a l'Estat una tutela més suau que en altres rescats però vigilarà el dèficit “de prop”
L'ajut representa el 10% del PIB espanyol
L'Estat espanyol ha hagut d'acotar el cap i finalment ha demanat el rescat. Després de Grècia, Irlanda i Portugal, els mercats han tombat la quarta economia de l'euro, que necessitarà fins a 100.000 milions d'euros (un 10% del PIB) d'ajuda europea per poder tapar el forat bancari. Ahir el ministre espanyol d'Economia, Luis de Guindos, encara s'esforçava a desmentir-ho: “El que demanem és suport financer, i això no té res a veure amb un rescat en absolut, no hi ha ni el més mínim rescat.” Però el comunicat que els seus homòlegs de l'Eurogrup van fer públic després de dues hores i mitja de teleconferència amb ell deixa molt clar que és un rescat en tota regla, perquè a canvi d'aquesta assistència financera, Brussel·les i Washington supervisaran els comptes de Mariano Rajoy.
De Guindos va vendre que el rescat és sense condicions i que el contribuent no patirà més ajustos en salaris o pensions ni retallades socials perquè les condicions del directori europeu “s'aplicaran només als bancs”. “És un préstec molt favorable” i “no hi ha condicionalitat macroeconòmica, ni fiscal, ni de despesa, ni pressupostària, ni res fora del sistema financer”, va emfasitzar. Però en l'acord tancat ahir, els disset socis de l'euro exigeixen textualment a Rajoy que “compleixi el seu compromís de corregir el dèficit excessiu i que faci reformes estructurals per corregir els desequilibris”. I l'avisen que vigilaran “de prop i regularment” els “progressos” que faci mentre l'ajudin.
Volum “coherent”
La quantitat de 100.000 milions és “coherent amb les necessitats de capital identificades” i “garanteix el finançament que requereixi” la banca, va defensar la directora gerent de l'FMI, Christine Lagarde. De Guindos també la considera “suficient” per afrontar el resultat de les auditories, fins i tot amb un “ampli marge de seguretat”.
La por de les eleccions gregues de diumenge vinent i d'una estampida de capital internacional va fer que Alemanya i altres socis pressionessin el govern espanyol fins que va llançar la tovallola, almenys un parell de setmanes abans del que s'havia previst. Demanat el rescat, i amb el vistiplau preliminar de l'Eurogrup, la CE, el BCE, l'Autoritat Bancària Europea i l'FMI hauran de concretar durant els propers dies quines condicions imposen a l'Estat espanyol a canvi de l'ajuda. Els ministres de Finances de l'euro accepten centrar en el sanejament de la banca els deures que posaran a Rajoy, però en cap cas no ho volen limitar només a això. La tutela europea serà més lleugera que la imposada a grecs, irlandesos i portuguesos però l'executiu del PP no tindrà les mans lliures. José Manuel Durao Barroso i l'eurocomissari Olli Rehn ja van avisar ahir que tant important com redreçar el sistema financer és “implementar les reformes estructurals i la consolidació fiscal”.
De Guindos, però, va negar-ne la major part assegurant que no és cap fracàs acabar recorrent a l'aixeta europea després de dos decrets en tres mesos, sinó “tot al contrari”. “El que es fa és demanar un préstec per poder tenir entitats solvents i que puguin donar crèdit, no hi ha cap altra raó”, va esgrimir. Com que el FROB serà el canalitzador de l'ajuda, apujarà el seu deute i, de retruc, també el deute de l'Estat. Però De Guindos va rebutjar quantificar l'impacte d'endeutament ni el pes dels interessos que, en aquest cas, es computen al dèficit.
Rajoy serà avui a Polònia per veure el partit de futbol entre la selecció espanyola i la italiana, però ahir va evitar donar la cara. De Guindos el va defensar, al·legant que ell i no el president és “el membre de l'Eurogrup” i va retratar el rol jugat pel llogater de La Moncloa com si fos el d'un ajudant. “Rajoy ha tingut un paper fonamental, ha estat absolutament involucrat i sense la seva ajuda no s'hagués arribat a l'acord”, va descriure. I quan se li va demanar per què ha trigat tant si es tracta d'una ajuda sense condicions, De Guindos va dir que s'havia fet “en el moment oportú” i va negar pressions dels seus col·legues europeus. “Només cooperació”, va reblar.
Catalunya Caixa, satisfeta
Catalunya Caixa va qualificar ahir de “positius”, els ajuts que la UE destinarà a recapitalitzar el sistema financer espanyol, especialment per la possibilitat que s'hi introdueix de finançar els processos que estan en marxa per a aquelles entitats bancàries que no poden recórrer a ampliacions de capital.
Fonts de Catalunya Caixa, que va ser estatitzada i que està pendent de la seva subhasta, van recordar que l'entitat resultant de la fusió de Caixa Catalunya i les caixes de Tarragona, Manresa i Manlleu, està immergida en un procés de venda “competitiva”, que es desenvolupa amb activitat “molt forta”.
En principi, les entitats que estan en la situació de Catalunya Caixa només podran rebre ajudes si finalment no s'executa l'adjudicació. El Banc d'Espanya estima en uns 4.500 milions d'euros les necessitats de l'entitat per cobrir els requeriments de la nova regulació financera.
