Economia

Els advocats pensen reclamar les taxes dels recursos guanyats

L'Estat apuja els pagaments per poder pledejar i els amplia als particulars.

El 42% de les sentències recorregudes són revocades, però no es torna la taxa
El ministeri espera ingressar a l'any 306 milions, contra els 164,4 milions de 2011

El Senat va aprovar definitivament dimecres, amb els únics vots a favor del PP, la reforma de la llei de taxes judicials, que preveu una pujada generalitzada d'entre 50 i 750 euros per a tràmits civils, contenciosos administratius i laborals, i a més estén el seu àmbit d'aplicació a les persones físiques, quan actualment només es cobra a les persones jurídiques. A més dels partits de l'oposició i les associacions de consumidors, rebutgen frontalment el canvi col·lectius judicials com advocats, procuradors, fiscals i jutges, que el dia abans van fer concentracions arreu de l'Estat espanyol demanen la retirada del projecte.

En un manifest, el Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE) assegura que la llei de taxes provocarà inseguretat jurídica als ciutadans, obstaculitzant l'accés a la tutela judicial efectiva i una justícia per als rics i una altra per als pobres, ja que molts ciutadans renunciaran a presentar reclamacions o recursos perquè serà costós i literalment no pagarà la pena (qui reclama contra una multa de 200 euros si per poder fer-ho ha de pagar una taxa del mateix import?). El degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB), Pedro Yúfera, explica que el cas “més sagnant” es produirà en els recursos d'apel·lació, que implicaran un cost de 800 euros en taxes estatals als quals es poden afegir 120 euros en taxes de la Generalitat (vegeu gràfic), la devolució de les quals no podrà ser reclamada pel litigant ni en el cas que guanyi el cas.

Els advocats es queixen que molts ciutadans hauran de renunciar per motius econòmics a portar a una segona instància judicial les seves reclamacions, i aquest és el motiu confessat pel govern del PP, que en l'avantprojecte de la llei explica que persegueix “racionalitzar l'exercici de la potestat jurisdiccional” i aconseguir diners per “assegurar el sosteniment del sistema de justícia gratuïta per als ciutadans que no tinguin recursos per litigar”. Però l'objectiu d'evitar que la gent vagi menys al jutjat pot quedar escapçat si prospera la iniciativa de l'ICAB, que recomanarà als lletrats que en cas de guanyar un cas en segona instància presentin un recurs contenciós reclamant que l'administració retorni les taxes. La justificació? “Es pot argumentar que el litigant s'ha vist obligat a pagar una taxa perquè l'administració de justícia ha comès un error en primera instància. I això passa molt sovint, perquè les memòries del Consell General del Poder Judicial assenyalen que el 42% de les sentències recorregudes són revocades en segona instància. Això farà pujar la litigiositat”, explica Yúfera.

Classe mitjana.

El degà opina que les noves taxes perjudicaran especialment la classe mitjana, atès que els més desafavorits seguiran tenint dret a la justícia gratuïta, mentre que les persones més adinerades o les grans empreses podran assumir sense problemes el pagament de les noves taxes per litigar. Els particulars que queden exempts de les taxes són els que hagin acreditat el dret a la justícia gratuïta, els que tenen uns ingressos anuals inferiors a 12.776 euros, dues vegades l'Iprem (Indicador Públic de Rendes d'Efectes Múltiples).

A Catalunya, a més, hi haurà una doble imposició en procediments civils i contenciosos, ja que la taxa espanyola s'afegeix a la que es va crear el març amb la llei 5/2012 de mesures fiscals, financeres i administratives, que avançant-se a l'Estat ja paguen els particulars.

Una altra conseqüència de la llei és, segons Yúfera, que augmentarà la morositat comercial, ja que “a un comerç no li sortirà a compte reclamar un impagament de 3.000 euros”.“Les taxes es van inventar en l'edat mitjana per evitar que hi haguessin procediments legals”, remata.

El Ministeri de Justícia calcula que els ingressos anuals per la recaptació de les noves taxes judicials ascendiran a 306 milions d'euros, enfront dels 164,4 milions d'euros que es van recaptar el 2011 per aquest mateix concepte. El govern estatal manté que la doctrina del Tribunal Constitucional avala que el cobrament de taxes no constitueix una trava a l'exercici de la tutela judicial efectiva.

En relació amb el projecte original, a les Corts només s'ha acordat modificar-lo mínimament per eximir els treballadors del pagament del 60 per cent de la taxa prevista en els recursos de súplica i cassació en l'ordre social. A més, es va alliberar del pagament de la taxa als procediments verbals o monitoris quan la quantia de la reclamació sigui inferior a 2.000 euros.

Justícia gratuïta

Torn d'ofici: cobrar poc i tard

Un altre tema que té revoltats els advocats és el funcionament del torn d'ofici per l'assistència gratuïta, que a l'Estat espanyol exerceixen uns 37.000 lletrats. Entre ells, el del mecànic del vaixell Prestige, que segons els barems de la Xunta de Galícia ha de cobrar 455 euros per set mesos de feina. El sou varia en funció de la comunitat autònoma, però de mitjana, un advocat cobra al voltant de 200 euros per cas, i com a extres, pot rebre 20 euros per cada mil folis del sumari i, si el judici és llarg, un altre tant per cada cinc vistes.

Yúfera explica que el problema no és tant que els emoluments siguin baixos, sinó que mai no se sap quan es cobra. A Catalunya es triga entre dos i tres mesos, però a Madrid fa un any que no cobren i per això els advocats catalans s'oposen a la pretensió del ministeri de centralitzar els pagaments, perquè això els faria esperar més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.