Tancat fins a nou avís
L'estira-i-arronsa entre demòcrates i republicans per la reforma sanitària deixa sense finançament les agències federals
Obama en culpa la facció més conservadora del Partit Republicà i insta a posar fi a l'apagada governamental
Centenars de milers de funcionaris nord-americans van netejar ahir els escriptoris dels llocs de feina i van fer les gestions necessàries davant la possibilitat d'haver-se de quedar a casa durant dies o setmanes. D'altres, la feina dels quals resulta més essencial, es veien obligats a treballar conscients que no seran remunerats. Tot plegat, conseqüència de la gran divisió al Congrés dels EUA, on la lluita per la reforma sanitària ha deixat sense finançament les agències federals.
Per primer cop en 17 anys, Washington s'ha vist obligat a cessar les activitats de les agències i els organismes públics després que demòcrates i republicans hagin estat incapaços d'arribar a un acord per al pressupost. Sense autoritat per fer servir diners federals, la branca executiva del govern va començar a suspendre la majoria dels seus serveis.
De fet, la picabaralla política pot acabar costant a les arques 300 milions de dòlars (221 milions d'euros) al dia, en un impacte que es pot accelerar a mesura que les negociacions s'allarguin i la confiança dels consumidors minvi, tal com va alertar el canal econòmic Bloomberg.
L'atzucac actual es va iniciar el 20 de setembre passat, quan la Cambra de Representants dels Estats Units va enviar al Senat un nou pressupost que incloïa la derogació de l'Obamacare. Set dies després, la cambra alta va eliminar la provisió i va retornar la llei de despeses a la cambra de representants, que, al seu torn, va respondre amb una moció per ajornar un any la reforma sanitària. Amb un nou rebuig del Senat, els congressistes van aprovar una provisió per eliminar l'obligatorietat d'adquirir assegurança mèdica. La cambra alta va tornar a rebutjar el pressupost, que continua als llimbs.
“Una facció d'un partit d'una cambra del Congrés ha apagat la major part del govern perquè no els agrada una llei”, va afirmar Barack Obama, en referència al Tea Party.
“Han tancat el govern en una croada ideològica per negar assegurances assequibles a milions de nord-americans. En altres paraules, han exigit un rescat per fer la seva feina”, hi va afegir irritat el president, que va instar a aprovar un pressupost i posar fi a l'apagada.
LES FRASES
Persianes avall 17 anys després
Des del 1977 s'han produït als Estats Units fins a 17 apagades governamentals, segons les estadístiques del Servei de Recerca del Congrés. L'última es va produir entre desembre del 1995 i gener del 1996 per un total de 28 dies. Aleshores, com en l'actualitat, el president dels EUA era demòcrata, Bill Clinton, i el president de la Cambra de representants era republicà, Newt Gingrich, i la principal qüestió a debatre era, precisament, la sanitat.
El 30 de setembre del 1995, acabat l'any fiscal, demòcrates i republicans van ser incapaços d'arribar a un acord per aprovar un nou pressupost.
Els republicans van prometre aleshores que començarien a desaccelerar la despesa de l'administració, en una tàctica que entrava en conflicte amb les polítiques de Clinton, compromès amb la Seguretat Social, programes de salut com ara el Medicare i l'educació. Amb 28 dies, aquella apagada és la més llarga de la història dels EUA. De fet, la majoria han durat uns tres dies.