Economia

Dia de l'alliberament fiscal

càrrega A l'Estat espanyol, els primers 162 dies de sou dels contribuents, fins al 12 de juny, se'ls queda íntegrament Hisenda lloc És l'onzè dels 28 socis de la Unió Europea amb la pressió fiscal més baixa

Feliç dia de l'alliberament fiscal! Des d'avui, 12 de
juny, pot per fi començar a treballar per a vostè i no només per pagar impostos. I és que a l'Estat espanyol, aquests primers 162 dies de sou dels contribuents, de mitjana, se'ls queda íntegrament Hisenda, segons els càlculs de l'Institut Économique Molinari. Però la Comissió Europea no en té prou i encara veu marge per apujar alguns impostos directes com l'IVA (aprimant la llista dels productes que paguen el tipus reduït) o els mediambientals.

El mantra de l'austeritat, amb Espanya intervinguda i els seus bancs rescatats, s'ha traduït en un augment de la pressió fiscal. El 2011, per exemple, fa només tres anys, els treballadors es podien alliberar d'Hisenda gairebé un mes abans, el 19 de maig, segons el mateix think-tank. I el 2012, ja havien acabat de pagar tot els impostos el 23 de maig, tres setmanes abans. Ara, per cada euro de nòmina, empleador i empleat han d'abonar a l'Estat 68 cèntims. I a Catalunya, el tipus màxim d'IRPF, del 56%, és directament el tercer més alt del planeta, només després de l'illa holandesa d'Aruba, al Carib, i de Suècia (és a dir, que molts catalans no s'alliberen encara el 12 de juny).

L'espanyol és l'onzè estat membre amb la pressió fiscal més baixa. Els belgues són els que més paguen (han de finançar unes prestacions d'atur vitalícies!): fins al 6 d'agost han de treballar per a l'Estat, que els cobra 1,31 euros per cada euro que ingressen. Els francesos no celebren el seu dia de l'alliberament fiscal fins al 28 de juliol (i encara els espera una dosi d'austeritat sense precedents, amb què el primer ministre Manuel Valls vol retallar 50.000 milions d'euros en tres anys). A Alemanya no fan les paus fins a l'11 de juliol. I a Grècia i Hongria, països rescatats, fins al 14 i el 16, respectivament.

L'estudi, elaborat amb dades d'Eurostat, l'OCDE i la consultora Ernst & Young, dóna arguments a Brussel·les per seguir collant els contribuents. L'eurocomissari Olli Rehn veu “massa optimistes” els números que Mariano Rajoy fa per a l'any que ve: li falten 19.000 milions d'euros per complir l'objectiu de retallar el dèficit públic fins al 4,2% del PIB. I si l'executiu del PP compleix la promesa d'abaixar l'IRPF (de fet, posar fi al seu augment, suposadament temporal) l'1 de gener, l'avisa que haurà de compensar la caiguda d'ingressos aprofitant que “encara hi ha marge per apujar els impostos sobre el consum i millorar la seva eficiència ampliant la base de l'IVA”.

Però James Rogers, autor de l'informe, no ho veu gens clar i reclama una rebaixa d'impostos contra aquest estancament a la japonesa. “Per créixer i combatre l'atur, és millor posar més diners a les butxaques dels treballadors i fer més barat contractar-los”, explica l'investigador a aquest diari. “Els estats membres continuen gastant massa i apujant els impostos, deixant menys espai per a la responsabilitat individual, ha arribat l'hora de repensar el model”, critica també la directora de l'Institut Économique Molinari, Cécile Philippe.

Els xipriotes són els primers a alliberar-se d'Hisenda (el 21 de març!), seguits de maltesos i irlandesos (28 d'abril) i de britànics (12 de maig). “Els espanyols s'haurien de preguntar si paga la pena pagar tant, si reben o no uns bons serveis a canvi”, afegeix Rogers.

68
cèntims
per cada euro ingressat cobra Hisenda, segons l'informe elaborat amb dades d'Ernst & Young.
19.000
milions d'euros
li faltaran l'any que ve a l'Estat per reduir el dèficit al 4,2%, segons Brussel·les.

La UE estreny el setge sobre Apple, Starbucks i Fiat

Brussel·les s'adona que no pot collar més els contribuents amb impostos mentre multinacionals com ara Apple, Starbucks i Fiat s'escapen de pagar. I precisament ahir l'eurocomissari Joaquín Almunia va obrir una investigació sobre els possibles favors fiscals que Irlanda, els Països Baixos i Luxemburg estarien fent al gegant tecnològic californià, al monstre del cafè de Seattle i a la financera del grup automobilístic italià, respectivament, a canvi que hi situïn les seves oficines centrals. L'impost de societats que Apple paga a Irlanda, per exemple, no arriba ni al 2%, i això “distorsiona la lliure competència”, segons Brussel·les. L'enginyeria fiscal permet a aquestes multinacionals escapar-se de pagar cada any un bilió d'euros en impostos (una quantitat que equival al pes de l'economia espanyola sencera, a tota la despesa sanitària europea i que és sis vegades el pressupost de la UE). “En el context actual de restriccions pressupostàries, és especialment important que les grans multinacionals paguin la seva part d'impostos”, va advertir l'encara vicepresident Durão Barroso.