Economia

Menys raïm al mateix preu

El volum de collita torna a xifres de fa dos anys però es paga igual que el 2013, un any de sobreproducció

Els pagesos negocien amb els compradors un import mínim per quilo

La verema entra aquesta setmana en el moment àlgid. De mitjan agost a final d'agost alguns cellers catalans ja la van començar, una setmana i mitja després que la casa Raimat, inclosa en la DO Costers del Segre, va començar la que ha esdevingut ja tradicional verema manual i nocturna de Catalunya –els lleidatans asseguren que així és com es preserva millor el gust del fruit– d'algunes de les seves varietats chardonnay. Però és al setembre quan la recol·lecció agafa empenta. Per Xavier Farré, director de viticultura de Raimat, la producció d'aquest any serà menor però també de bona qualitat. Les temperatures fresques del juliol han acompanyat la vinya, i l'aigua no ha fet mal profit per aquelles terres, exceptuant la tempesta de divendres passat.

“Aquest any produirem entre un 30% i 40% menys que l'any passat i tornarem a les xifres de fa dos anys”, calcula Joan Santó, responsable del sector de la vinya i el vi de la Unió de Pagesos. “Tornarem a la normalitat”, hi afegeix, perquè la verema del 2013 va ser extraordinàriament productiva i va vorejar el mig milió de tones, quan la mitjana és de cap a 400.000 tones de raïm. Pel que fa a la qualitat del fruit “creiem que serà bo, però això són desitjos”, explica Santó, perquè tot dependrà de si un excés de pluja afecta els conreus durant la verema. En preus, a la vinya no s'aplica la llei de l'oferta i la demanda que diu que, a més oferta, menys preu i a l'inrevés. Tot i la davallada de la producció enguany els preus són els mateixos que els del 2013 perquè, segons Santó, “l'any passat ja hi va haver una pujada, que va ser important quant a percentatge, perquè les cases comercials van passar de pagar el raïm de 23 i 24 cèntims d'euro el quilo a 29 cèntims. Malauradament, aquesta quantitat continua sent insuficient per cobrir els costos de producció”.

Mercat “segrestat”

Les primeres varietats que es cullen són les que maduren abans, situades en explotacions de la costa o una mica terra endins, com el chardonnay o el Pinot Negre. Després vindran el sauvignon blanc, el moscatell i el xarel·lo, per acabar la verema amb el parellada i cabernet sauvignon. Així doncs, els primers veremadors van veure's a les DO Penedès, l'Empordà, la Terra Alta, Catalunya i Cava, i tot seguit s'hi han anat afegint i s'hi afegiran la resta d'explotacions del país.

Per saber a quin preu vendran el fruit, cada any els pagesos catalans esperen la diada de Sant Fèlix, el 30 d'agost, zenit de la festa major de Vilafranca del Penedès, “quan la casa mare –com els productors anomenen Freixenet– anuncia el que pagarà”, explica Santó. Tanmateix, des de fa un parell d'anys han aparegut comercialitzadores petites noves que compren a un preu més alt. Pel representant de la Unió de Pagesos, “això farà que el mercat es mogui” perquè ara, considera, “està segrestat”.

Fa anys que la Unió de Pagesos, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) reclamen a les bodegues catalanes i a altres compradors minoritaris de raïm per a cava i vi que apugin preus de la matèria primera perquè els productors puguin pagar els costos de producció de l'explotació i els quedi marge, però aquesta temporada tampoc no se n'han sortit.

Per un marge adequat

Tanmateix, no defalleixen i continuen negociant per arribar al que consideren un preu just: “entre 40 i 45 cèntims de mitjana per al raïm destinat a cava, i al voltant de 60 cèntims per al raïm negre, per fer vi”, apunta Santó, quantitats que generarien marge per al pagès. I alerta: “Els petits viticultors, si no poden cobrir costos, plegaran.”

En aquest sentit, Lluís Grogués, portaveu del vi de la FCAC, espera que com a mínim les negociacions portin “un llistó mínim per sota del qual no es puguin fixar preus”, perquè “el preus d'ara només permeten anar mantenint-te”, i això afecta el futur de les explotacions. Per Grogués, aquesta no hauria de ser només una preocupació d'ells, “perquè darrere del pagès hi ha molta gent”.

LES XIFRES

500.000
tones de raïm
són les de la verema del 2013, un 40% més del que enguany s'espera. El preu, però, no varia.
40
cèntims per quilo
és el preu que els pagesos consideren que caldria donar al raïm perquè tingui marges correctes.

Qui paga, mana i imposa

Les grans comercialitzadores catalanes de cava i vi preveuen una bona verema, tant en quantitat com en qualitat. El grup Freixenet ha mantingut el preu que va pagar el 2013 –0,34 euros per quilo– per les varietats majoritàries de raïm: macabeu, xarel·lo i parellada. “Encara no estan les coses per poder pujar preus, que és allò que desitgem tots, també en el cava”, va assegurar Pere Bonet, portaveu de la companyia. Freixenet, que va començar la verema el 19 d'agost i l'acabarà a principi d'octubre, espera comptabilitzar uns 55 milions de quilos de raïm per al seu grup. L'altra gran casa catalana del cava, Codorniu, també manté preus, segons la Unió de Pagesos, i un volum de verema inferior en un 40% a la del 2013. Bodegues Torres, centrada en vins tranquils, també mantindran l'estabilitat de preus i bona qualitat, tot i que ha perdut fins al 10% de la collita en algunes finques a causa de les pedregades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia