La zona euro és el “gran problema”
L'FMI adverteix del risc de recessió a Europa, un dels principals perills per a l'economia mundial
La previsió del PIB espanyol millora una dècima però continua per sota de la taxa inclosa en el pressupost de l'Estat
L'economia mundial podria patir per culpa de la zona euro. Contundent, l'economista en cap del Fons Monetari Internacional (FMI), el francès Olivier Blanchard, va advertir ahir del perill que podria suposar que Europa veiés com els seus indicadors econòmics s'acosten una altra vegada a nivells propers a la recessió com a conseqüència d'una inflació sota mínims que podria convertir-se en deflació. “És el risc que més ens debilitaria”, va assegurar. “Creiem que els indicadors fonamentals estan millorant lentament però, si passés, seria clarament el problema més gran al qual s'hauria d'enfrontar l'economia mundial.” Malgrat la bona perspectiva que Blanchard va indicar, l'FMI gairebé va duplicar les possibilitats de deflació de la zona euro, fins al 30% en els pròxims sis mesos.
La recuperació europea va molt a poc a poc. Les previsions de creixement del continent no arriben al 2% (1,5% aquest any, 1,9% el 2015), i les principals economies no mostren la fortalesa necessària per tornar a convertir-se en motors mundials. Una de les excepcions és l'Estat espanyol. Tot i que el risc de deflació és “molt alt”, la “consolidació” de la recuperació econòmica anunciada pel ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la presentació del pressupost general de l'Estat fa deu dies sembla certa, però amb matisos i a un ritme inferior al que s'havia anunciat. O, com a mínim, això és el que es pot extreure de l'últim estudi sobre el panorama econòmic mundial publicat per l'FMI, en el marc de la reunió anual del Fons i el Banc Mundial que té lloc a Washington. Les previsions que l'Estat espanyol va presentar per aquest any coincideixen amb les dels economistes del Fons, i el PIB esperat serà de l'1,3%, una dècima més que en l'estudi del mes de juliol passat.
Menys optimisme
No obstant això, l'organisme liderat per Christine Lagarde no és tan optimista com Montoro pel 2015: on el govern espanyol veu un creixement del 2%, l'FMI només aposta per un 1,7%.
Les grans divergències entre les xifres de l'Estat i les de l'FMI, les trobem en l'evolució de l'atur. Montoro, des de la banda optimista de la partida, va establir la taxa d'atur per aquest any en el 24,2%, i en el 22,2% pel 2015. L'FMI es mou en la zona cautelosa i aposta per una caiguda lentíssima de l'atur: si bé la xifra pel 2014 és quatre dècimes major que la previsió del govern espanyol (24,6%), per l'any que ve el Fons no espera un descens tan contundent i manté la taxa en el 23,5%, guarismes només empitjorats per Grècia.
De tota manera, l'Estat espanyol és dels pocs de la zona euro amb una previsió positiva, contra una Europa al ralentí, “estancada” i amb una “caiguda de les inversions”, especialment en les potències regionals. “El llegat de la crisi –deute alt, atur– continua sent un repte per aconseguir un creixement robust i sostingut”, diu l'estudi sobre una economia que veu com el seu motor, Alemanya, no acaba de carburar i creixerà a nivells molt semblants als espanyols (1,4% aquest any, 1,7% l'any vinent). Segons les previsions de l'FMI, França tindrà el seu PIB en un paupèrrim 0,4% aquest 2014 i arribarà a l'1% el 2015, mentre que Itàlia estarà en negatiu aquest any (-0,2%). El Regne Unit avançarà la zona euro amb un PIB del 3,2% a final d'any i del 2,7% l'any vinent.
Globalment, les coses no van tan bé com s'esperava. L'economia mundial creix més lentament del que s'havia previst, i arribarà al 3,3% aquest any i al 3,8% el 2015, dades que van suposar que Lagarde qualifiqués l'evolució de “mediocre”. Els Estats Units, per la seva banda, mostren senyals de nova recuperació després del fre inesperat del primer trimestre de l'any, i acabaran l'any amb xifres del 2,2% que escalaran fins al 3,1% l'any que ve.
Entre les potències emergents destaca l'estabilitat de la Xina, que es mourà en guarismes superiors al 7% en els pròxims dos anys, i el creixement exponencial de l'Índia, que passarà del 5,6% del 2014 al 6,4% el 2015, i amb previsió de continuar millorant els indicadors.
Tipus d'interès baixos i guerres, les altres amenaces
A banda del problema que comportaria la deflació a la zona euro per a l'economia mundial, l'economista en cap de l'FMI també va assenyalar dos riscos més: uns tipus d'interès baixos, en clara referència a la política econòmica de la Reserva Federal (Fed) nord-americana, i la situació geopolítica actual, amb conflictes i tensions en diversos punts del planeta.
L'excés de confiança que es viu amb uns interessos baixos “s'ha de vigilar”, va advertir l'economista en cap de l'FMI, Olivier Blanchard. Amb el dubte permanent de quan la Fed mourà fitxa i apujarà els tipus d'interès, estancats per sota del 0,25%, l'FMI va alertar de les conseqüències que podria tenir un canvi en la política monetària en aquells inversors que s'han “relaxat”. L'altre gran problema és la moguda situació dels conflictes mundials. “L'escalada de les tensions geopolítiques és un risc immediat, que podria comportar un creixement dels preus del petroli”, diu l'estudi de l'FMI, una afirmació que va corroborar Blanchard en la presentació d'ahir. La rellevància econòmica dels conflictes a Ucraïna, porta d'entrada de l'energia a Europa, i de l'Orient Mitjà, pou energètic per excel·lència, conduirà a una possible volatilitat del preu dels carburants i de l'energia en general, amb la conseqüent sacsejada en
les economies mundials que podria suposar. En cap moment es va voler especular sobre la repercussió que podria tenir l'epidèmia d'Ebola.